Que uns tres-cents mil dels anteriors votants d’ERC s’han anat cap a l’abstenció és cosa simple de comprovar: el PSC, respecte les eleccions del 2004, només n’ha guanyat vuitanta mil. Un dels pocs consols que ens queda és que els electors sobiranistes no han passat a millor vida, simplement no han anat a votar.
Tot i així, amb les dades a la mà, el vot total socialista li permet sumar més paperetes que CiU, PP i ERC junts. Poca broma. A sobre, amb candidats de la solvència d’una desconeguda falsa doctora anomenada Carme Chacón i d’un conegut de tots vostès Joan Clos, l’únic home que emula la seva pròpia caricatura. Ho deia l’altre dia: siguem clars, amb un pal d’escombra com a cap de cartell, el PSC hagués guanyat igual. Fins i tot, és previsible que si s’ensorra la Sagrada Família al pas de l’Ave els socialistes en les properes eleccions puguin donar la campanada.
Una pregunta em remou a dins. Perquè ERC, errors i incapacitats a banda, va deixar que un tal José Zaragoza li robés la campanya? Indecís, escolta la COPE, o Si tu no vas, ells tornen, no serien lemes per a un partit independentista? Ara les esperances dels innocents passen per deixar el rol de la reclamació nacionalista en el Congrés, al PSC. Van dats.
Arxivat sota: 9-M, Catalunya, ERC, PSOE-PSC, política | Etiquetat: Catalunya, ERC, política, PSC-PSOE, Zaragoza
