Què succeeix quan a un professor de teoria del teatre i a la seva germana els anuncien que el seu pare, a banda de quedar-se vidu l’han diagnosticat un principi de demència? Aquesta és la història de la família Savages, dos individu solitaris, vivint en els límits del que seria una vida normal: amb projectes que no s’acaben de desenvolupar, vides sentimentals que es trenquen i carreres professionals definitivament estancades. I ara, coses de la vida, que han de posar-se al càrrec d’un pare oblidat, del qual no tenen cap motiu guardar-ne un bon record.
Una pel·lícula sobre els fets de la vida, sobre el cicle vital, les responsabilitats paterno-filials i el sense sentit de l’existència. Tot plegat a un ritme lent, de vegades excessivament lent, amb circumstàncies previsibles que freguen a vegades el sentimentalisme i l’anunciada crisi existencial. En definitiva, dos bons actors per a un guió sense ritme, amb apunts interessants que recorden el tipus d’introspecció de Entre copas, però que a nivell d’entreteniment, diversió o reflexió filosòfica, queda a anys llum.
Valoració: Massa actor per tant poca pel·lícula
6/10
I el trailer:
Arxivat sota: pel·lícules | Etiquetat: cinema, Savages
