Berlín (I): El primer dia
Arribem a l’aeroport de Tegel passada l’una del migdia i sense cap contratemps important. Un fet aquest que, a la llum de les darreres experiències, gairebé mereixeria un post per ell mateix. L’hotel on reposarem de la dura lluita del turista rep per nom Hollywood Media Hotel, i es troba situat a la comercialíssima Kürfurstendamm, al barri burgès de Charlottenburg. Un hotel, com és obvi, dedicat al cinema; que a Los Ángeles em faria riure i a Berlín em sembla més que correcte. Els meus pares tenen l’habitació Els deu manaments; nosaltres dormirem a Esmorzar a can Tiffany.
Dinem un deliciós bratswurtsch amb ceba bullida i puré de patata, acompanyat d’una excel·lent weissbier. Després passegem fins a les restes de la que fora imponent Església del Kaiser Guillem i observem de primera mà el resultat de la terrible campanya de bombardeig sobre la capital. Poc després, prenem un metro i ens plantem a la famosa Postdamer Platz, des de la qual caminem cap al memorial a l’holocaust jueu: una esplanada sencera coberta per irregulars blocs en forma de làpida que dibuixen tots plegats un enorme cementiri. Creuem la mítica Porta de Brandenburg i enfilem un tros del Unter den Linden.
Per la Wilhelmstrasse, ja en el sector oriental, veiem les restes dels edificis oficials dels jerarques nazis i l’estil d’edificació soviètica que els alemanys de l’altre banda del mur van importar (i Porcioles va copiar maldestrament, per cert). Després d’una bona caminada, tornem a l’hotel cansats d’una setmana curta però frenètica i amb ganes d’agafar la son aviat. Avui he tingut la idea d’entrar a un forn de pa amb la foto d’un caporal que va guanyar la Creu de Ferro durant la primera guerra mundial i que arribaria a fer-se conegut mundialment pocs anys després. Ha vist aquest home? preguntaria jo. Han passat uns quants anys, però fins fa poc encara se’l donava per viu.
