Aquest matí sentia per la ràdio a Vicent Sanchís. L’exdirector de l’Avui és un orador que quan parla es mostra segur, sap expressar-se i tot sovint convenç. A sobre és un nacionalista convençut i té una característica poc comuna entre els que professen ser-ho: és valencià. El nacionalisme des de València té un tret fonamental: és més valent, més desacomplexat. Probablement perquè el clima i la terra forgen una forma de ser. També perquè ells ens porten vint o trenta anys per davant en degradació lingüística i cultural. (more…)
Filed under: Catalunya, llibres, política | 2 Comentari »
Hi ha pel·lícules que deixen una empremta. Ho he tret d’alguna banda: hi ha moments, en el cinema, en la literatura, que sents que el director o l’autor exposa un sentiment, una sensació que t’interpel·la, que s’adreça a tu i lliga amb un moment passat, amb un sentiment viscut o una reflexió feta. The reader abraça molts dels elements que componen una tragèdia ben feta. La solitud de l’home, la incomprensió, la necessitat de ser estimat i correspost i, per damunt de tot, la impossibilitat de sobreposar-nos a un destí implacable i que no sempre hem escollit. 
Veure a Puigcercós 
Que aquí hi ha alguna cosa més que diferències culturals és evident. Llegir sobre 
Hi ha tres individus que em tenen el cor robat, tot i que no en el sentit tradicional sinó precisament en el sentit contrari. Individus que em generen un malestar clar, inconfusible i que m’obliga a passar la fulla del diari, canviar d’emissora o apagar la tele. No puc fer-hi més. Diuen els que en saben que quan veiem en els altres defectes que nosaltres tenim i no acceptem ens tornem bèsties irracionals. Be, doncs, en el meu cas tenen raó.
Zapatero va guanyar. I Catalunya? Segons Montilla i Chacón, deu ser que sí. Jo encara no ho veig per enlloc. Ciutadans enganyats i ara, amb la crisi, distrets . Si el passat mes d’agost encara era un bon moment per pactar el finançament i de passada complir la llei, ara ben segur que no ho és. La gent té altres prioritats, el govern central també. En especial la de salvar el cul davant d’aquest deteriorament tan avançat de les condicions de vida. 
La tradició d’aquests dos mesos darrers ha estat la de passar els vespres amb aquesta telesèrie americana. Per als qui no la coneguin es tracta de la vida d’un família que regenta una funerària. El que té d’especial és la particularitat dels personatges. Hi trobem Nate l’idealista. David el perfeccionista germà gai, Claire, l’artista frustrada i escèptica. Keith, el noble. Ruth, la plorosa mestressa de casa. Brenda, la superdotada i addicta al sexe dona de Nate. Rico i Vanessa, els empenedors latins i socis sobrevinguts de la funerària. 
