Aquí hi posaré els enllaços a les lectures recents, què tinc entre mans i què abandono. D’aquí algun dia podria sortir un llibre sobre la meva relació amb el llibre.
8-11-2009
Acabo el mastodòntic 2666 de Bolaño que vaig començar i mig llegir en el meu ereader de Sony. Abans he llegit i ressenyat La cultura de la cobdícia, de F.Cabana. Com acostuma a passar, la meva vida atepeïda de lectura i escriptura prou feines em permet concentrar en assabori literatura.
29-9-2009
El temps vola i, a Barcelona, la lectura troba distraccions diverses. Tanmateix, en aquest mes llarg des de la darrera entrada he acabat Réquiem Alemán i he encetat ja el quart títol de Kerr, aquest cop en llengua anglesa: The One from the other. També he acabat el lleuger El fantasma de Canterville, de Wilde. Potinejo sobre el llibre de Joan Solà Plantem Cara. M’aturo, mig deprimit ja, a mig De un castillo al otro, de Céline. En el meu e-book, la monumental 2666, de Bolaño, em mostra que ja he superat la pàgina 800. Tota una sensació (estranya, curiosa) això de llegir una obra com aquesta en format electrònic. N’hauré de dir alguna cosa, realment.
6-8-2009
Contagiat pel virus de la trilogia Berlin Noir (de fet són sis llibres), enllesteixo Violetas de Marzo i Pálido Criminal i avança ràpid Réquiem Alemán. Literatura fresca on passen coses mentre la suor degoteja front avall. Esment especial mereix Notícia de Catalunya. El lleuger Mendel el de los libros, de Zweig es fa passador en menys d’una tarda. Continuo batallant amb De un castillo al otro, de Céline, mentre noto que em submergeix en excés en el seu món malaltís. Al flamant ereader nou de Sony carrego tot el que es pot carregar i més tard ho deixo córrer. Embafat de lectura electrònica, l’únic que es pot dir que llegeixi és Paulina Buxareu, de Sagarra. Deliciosament mancat de pretensió.
5-7-2009
La temporada de platja implica que pugui dedicar hores i hores a llegir sota el parasol. Acabo l’impagable Contes per a nens i nenes políticament correctes, de Garner (trad.Monzó); Nord de Céline, Céline secret, la biografia de la seva dona; Nudge, de Thaler i Sustein, De como los irlandeses salvaron a la civilización, fascinant assaig històric de l’alta Edat Mitjana irlandesa; el llbre de Ferran Soriano La pilota no entra per atzar (on el títol a la portada ocupa la meitat del lloc que pren el nom de l’autor) i el llibre sobre Los cien últimos días de Berlín, d’Ansuategui. Segueixo llegint i buscant en llibreries de vell Céline.
31-5-2009
Acaba maig i literàriament (terrible adverbi) acaba com el començava. Llegint de tot i no res. Acumulant llibres i lectures a mig fer. A banda de les meves coses d’economia, sociologia i psicologia social, reprenc el vell Hurtado que em parla de començaments del catalanisme polític. Agafo amb força Notícia de Catalunya de Vicenç Vives, un assaig informat i il·luminador per a qualsevol que vulgui escriure sobre el nostre país. Finalment, llegeixo el Celine de Nord, fugint per l’Alemanya de 1944, en mig d’un país que esclata sota les bombes. Aquests tres els acabaré de totes totes.
26-4-2009
A banda d’economia, finances i rotllos acadèmics diversos, enllesteixo Més val sols…la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya i el nostàlgic llibre de Bezsonoff, Una educació francesa. Les darreres setmanes he llegit força a Céline, una mica a Chateaubriand i he arribat a completar mig Moby Dick. Tristament, només faig que amuntegar lectures d’estiu a mig llegir que acaben aturades al final del període de relax…
31-3-2009
Acabo Esperant els bàrbars i avanço amb Visca la Terra! del joglar Ramon Fontseré. Com són temps de crisi continuo llegint molt d’assaig socioeconòmic poc ressenyable en aquest bloc: passatges de Fukuyama, Shiller, Krugman i Thaler. D’aquí a un parell o tres de dies començaré la meva lectura de vacances en alta mar: Moby Dick.
26-2-2009
Mesos de molta lectura d’assaig. Enllesteixo per interès i per feina el text de Galbraith sobre El Crash del 29. Deixo a la meitat Leviatan, de Paul Auster. Un autor que sempre em deixa fred, que ni em transmet ni m’interessa. Començo l’enigmàtic i encara inèdit Zona, del qual espero parlar-ne. També De un castillo al otro, les pseudomemòries del Céline col·laboracionista abandonat i repudiat per tothom. Chateaubriand i Hurtado avancen també lentament.
18-1-2009
Els llibres s’amunteguen sobre la tauleta de nit. En tota una vida no llegiré més de 2.000 llibres, a tot estirar. I sempre poden haver-hi contratemps. Aggh. No és aquesta l’actitud, ho sé. Acabo el llibre de Ferran i el no poc interessant Estudis, de Littell. He començat a llegir l’Obra essencial de Galbraith, Les memòries d’ultratomba de Chateuabriand i Vals de Trabal. D’aquest darrer en plena Guerra civil es van publicar 4.000 exemplars. Poca broma. Pocs llibres en català arriben a aquest tiratge avui en dia.
5-1-2009
Deixo enrere el gran llibre de Cabré i m’endinso en altres coses que tinc entre mans com el llibre de n’Àngel Ferran Big Jack, el sanguinari.
15-12-2008
Finiquitat amb uns certs treballs Aiguafang; amb n’Hurtado en procés; com de costum amb una pila de llibres tot just comprats (Just Cabot, Maragall, Littel) i d’altres que m’esperen de fa dies (Vicens Vives, Rovira i Virgili, Chateaubriand, Lodge). Aturat Sábato, ara les pàgines em volen de la mà de Jaume Cabré i el seu fantàstic Les veus del Pamano. D’aquí a deu dies me n’hi vaig, cap el Pallars Sobirà.
17-11-2008
Començo Aiguafang que, com és de costum en l’autor, Joan-Lluís Lluís, no m’enxampa. Segueixo amb les memòries de n’Hurtado, interessants i altament clarificadores del panorama polític i jurídic d’inicis del XX. Avancen com poden Ficciones de Borges i Sobre héroes y tumbas de Sábato. El primer és paral·litzant, el segon et deixa amb un estrany regust a manicomi i aventura decadent.
25-10-2008
Desisteixo de passar més tribulacions amb el jove Törless. Enllesteixo La dictadura de la incompetència de Xavier Roig. Falten cinc pàgines per acabar el Coriolà i una mica més de la meitat del llibre d’Amadeu Hurtado sobre la Llei de conreus republicana. Gran llibre, molt adient per entendre això nostre amb els polítics catalans i amb els tribunals espanyols. Tinc en llista d’espera els dos volums de les memòries de n’Hurtado, exemplars de llibreter de vell, editats per Ariel l’any 1950 i comprats per 20€ la parella.
15-10-2008
Fa dies que gairebé només llegeixo sobre la crisi. Actualment estic amb els llibres de Soros: La crisi del capitalisme global, del 1997 (per què ningú li ha fet cas?), i l’actualíssim El nou paradigma dels mercats financers. Per feina també he llegit Valors i treball. En el meu temps lliure llegeixo el recomanable però poc adient per al moment actual La dictadura de la incompetència, de Xavier Roig, Les tribulacions del jove Torless, de Musil i el Coriolà de Shakespeare. La vida segueix més enllà de les pàgines d’economia.
24-09-2008
Finiquitat Mussolini, comencem amb les preuades traduccions de Sagarra sobre les tragèdies romanes de Shakespeare.
16-09-2008
Tinc entre mans les obres completes de Gaziel i la biografia d’Amadeu Hurtado. Tot plegat segueix l’embranzida, de manera exagerada, caòtica i consumista, de la lectura del treball sobre Xammar que vaig acabar ahir. Abans de dormir llegeixo una quarta part d’unes petites memòries de Mussolini. Interessants i inaudites (de mai sentides).
7-09-2008
Enllesteixo Vida Privada i avanço amb força l’excel·lent assaig sobre Xammar de Quim Torra.
19-08-2008
Com les vacances ho permeten, llegeixo llibres breus com: Disgrace, el no tan breu Castellio contra Calvino, l’interessantíssim relat sobre La Vanguardia Servitud; i els novament breus Tretze Tristos Tràngols i El padre de un asesino.
Aquest estiu, no cal dir que he acumulat una pila de llibres; principalment de Coetzee i Conrad. Vida y destino continua a mig fer. Aquests dies he començat el llibre que Segarra va escriure en la mateixa biblioteca des de la qual escric jo ara, la de l’Ateneu, ara fa setanta-vuit anys, ni més ni menys: Vida Privada. Era l’agost del 1932. Any encara d’esperances i d’Estatut de Núria.
29-06-2008
Enllesteixo The uncommon reader, d’Alan Bennet. Tot seguit començo amb empenta, interès i entreteniment L’edifici Iaqubian: un gran retrat del Caire dels anys 50.
19-06-2008
Avança a bon ritme Fam de Knut Humset. La resta queda apartada aquests dies mentre llegeixo articles acadèmics diversos.
09-06-2008
Llegeixo d’una tirada Els fantasmes del Trianon, de Luján, El sec i l’humit de Littell, l’autor de Les Benèvoles i el Hamlet de Shakespeare. A mig camí s’ha quedat Vida y destino de Grossman, la gran obra de l’autor rus sobre Stalingrad. El rependré tard o d’hora.
12-05-2008
58 cartes després, l’antisemita Céline segueix a la presó de Copenhague. Intento les seves memòries de col·laboracionista Fantasía para otra ocasión: Arribo a la pàgina 28 del seu sol·liloqui que recorda l’il·legible D’un chateau l’autre. Gran Céline, un innovador formal, un antihistoriador, però que només escriu per a ell. Vaig per la pàgina 100 de Vida y destino. Encara no m’ha enganxat.
04-05-2008
Per no dur amunt i avall el meu pesat Tristram Shandy, llegeixo les primeres pàgines de l’edició de butxaca de Cartas de la cárcel, de Celine. La correspondència que va mantenir l’autor, des d’una presó danesa, amb la seva dona i el seu advocat mentre els seus compatriotes en demanaven l’extradició per traïció i col·laboracionisme.
26-04-2008
Començo entre rialles contingudes La literatura nazi en América de Bolaño. Combino amb la Catalunya moderna de Simón i amb el Diccionari per a ociosos de Fuster. Ja tinc ganes de començar Tristram Shandy.
13-04-2008
Enllesteixo a cor que vols el llibre de Bolaño, i ja m’espera el molt prometedor L’home Manuscrit, de Baixaulí. El màrqueting, certament funciona.
6-04-2008
Avanço entre encuriosit i fascinat pel món dels realvisceralistes de la mà de Bolaño a Los detectives salvajes. Llegeixo amb tremp la Història de Catalunya. vol.III. La Catalunya Moderna, d’Antoni Simon. I ja em ve de gust començar Tristram Shandy, per cert, una de les millors obres de literatura humorística de totes les èpoques escrita ara fa gairebé tres-cents anys. Per últim, desitjaria començar, algun dia, les Memòries d’Ultratomba de Chateaubriand. Darrerament, la cosa va de llibres llargs. No hi haurà vida per a tanta lectura…
25-03-2008
Enllesteixo ràpidament i vacacionalment El meu ofici, d’Espinàs, i la Historia abreviada de la literatura portàtil, de Vila-Matas. Passo per alguns capítols del llibre de Tanner, Croatia, a nation forged in war i començo la Biographie de la faim de Nothomb, que ja em sembla massa reiteratiu. Crec que me’n vaig de cap cap a Bolaño.
18-03-2008
Enllesteixo Firmin. Començo amb ganes la peça breu El meu ofici, d’Espinàs, i dubto entre endur-me de vacances Los detectives salvajes de Bolaño, Historia portátil de la literatura abreviada de Vila-Matas (ideal per a maleta petita) o Vida y destino de Grossman. Lord Jim espera en cua d’impressió.
8-03-2008
Començo les aventures de Firmin. Les múltiples lectures de feina no em deixen avançar gaire.
3-03-2008
Salto entre Lord Jim i Jo no de l’historiador Joachim Fest. També toca preparar classes de sociologia i avançar amb la Breve historia de los gladiadores de Mannix.
10-02-2008
Llegeixo al tren Paris, 1940 i enceto Lord Jim.
1-02-2008
En dies de llit i repòs, entre gelocatil i clamoxil 750, s’imposa la prosa precisa i tranquil·la de les Memòries de Sagarra.
27-01-2008
En el tren de Puigcerdà acabo de consumir el llibre de Xammar. M’han entrat ganes de Quinze generacions d’una família catalana de Riquer. És clar que d’aquest estil encara tinc sobre la tauleta de nit Francesc Pujols per ell mateix i l’anomenadíssima biografia de Segarra.
22-01-2008
Reprenc L’ou de la serp de Xammar i enceto Vida de consumo de Bauman. Duc a sobre Lord Jim de Conrad. No acabo de trobar el què. Vull quelcom que m’enxampi, em diverteixi, m’interessi.
20-01-2008
Acabo Invitació a la sociologia de Berger. He après una mica més què és aquesta disciplina de la qual, si tot va bé, he d’acabar sent-ne doctor.
14-01-2008
Enllesteixo un llibre apte per a vols transoceànics: Si menges una llimona sense fer ganyotes. Ja n’he tingut prou.
10-01-2008
Avui, en el tren que ve de Manresa, he començat a llegir el llibre de Madí. El noi té empenta, ja en parlaré.
6-01-2008
Tinc entre mans, ara caic ara m’aixeco:
- París 1940, de S.Gasch. Costa…
- Lima La Horrible, de Salazar Bondy. Un assaig curtet, il·lustrat, excel·lent però que segurament acabaré per deixar un cop surts de l’ambient limeny…
- Invitació a la Sociologia, de P.Berger. Tocarà acabar-lo. L’he d’utilitzar per les classes…
- Viatge a Rússia, De J.Pla. Avança a poc a poc, com el tren en el que marxa.
- Francesc Pujols per ell mateix. Ídem.
Dormen la son dels justos:
- Imperio, de Kapuscinski. Tindrà raó en Trallero que és un pal?
- Així es va fer l’Estatut de J.Ridao. I ara què faig amb el llibre de Madí?
- El tren més llarg, de Martínez Laínez. És més maco anar-hi que no pas llegir-lo.
Per una visita a les meves lectures passades aneu a desdesants.bloc.cat/lectures
