Copenhaguen (i IX): a tall de comiat

Ja ha arribat l’hora i val a dir que me n’alegro. Trobo a faltar Barcelona, la Mili, la rutina, el pis, el temps. Fins i tot l’enganxosa calor abans que no pas aquest temps inaguantable. Un mes fora, en aquestes circumstàncies, és una experiència suficient i la meva agenda propera ja està carregada de prou [...]

Copenhaguen (VI): Un dia normal

Anys enrere vaig llegir un llibre de Norbert Bilbeny que es deia Un somni americà. Es tractava de la seva estada, en cent trenta pàgines, com a professor visitant a la universitat de Berkeley. Val a dir que el llibre, en el seu moment, em va semblar una invitació a l’hedonisme i a les bondats [...]

Copenhaguen (V): El temps i el caràcter

Ahir llegia que Copenhaguen ha esta escollida la primera ciutat d’Europa per viure-hi. Madrid sortia la dotzena i Barcelona la catorzena. Qui ha fet la selecció? Una revista britànica que reproduïa un mitjà anglòfon local. Diu molt del caràcter dels danesos el fet que un parell de pàgines més endavant apareixia un article breu prenent-se [...]

Copenhaguen (III): la rutina

La rutina, quan ningú no et mana i els encàrrecs són a mig i llarg termini, pot entomar-se deliciosament. Em llevo amb la son feta, sense sotracs fruit de malsons. Aquests dies ausculto els meus somnis i, certament, no hi trobo cap anomalia, seran coses del relax. Arribo al despatx poc després de les nou, [...]

Copenhaguen (II): la ciutat

Com dilluns m’atabalen amb reunions on no tinc gaire a dir més enllà de fer acte de presència, dedico el dimarts a posar-me en el meu nou paper de danès accidental. El camí de casa al meu magnífic despatx amb vistes als nens que juguen a la plaça implica mitja hora de camí ben pla. [...]

Copenhaguen (I): L’arribada

Copenhaguen és una ciutat neta i polida, fàcil de transitar i moure’t i definitivament segura. Tot i que ja la coneixia d’una breu visita d’un parell d’anys enrere, aquest cop la meva mirada serà alguna cosa més que la del turista accidental. M’hi quedaré un mes, cortesia de la universitat que no només m’ha facilitat [...]