A Arequipa (III)

Tanquem el nostre periple de cap de setmana a Arequipa visitant la Mansión del Fundador, una casa colonial restaurada on s’hi fan bodes i batejos i on encara es poden veure pintures fetes pels soldats xilens un segle enrere durant la guerra entre els dos països. I El Molino, un dels primers molins d’aigua del continent. El taxista ens explica el fenòmen dels pueblos jóvenes alhora que es comunica per ràdio amb la centraleta dient que “lleva dos diamantes y hay cuatro más que esperan junto al Molino”.

La darrera visita serà a la Mòmia Juanita, el cos congelat d’una de les noies que van ser ofrenades pels inques als apus,les muntanyes. Generalment noies nobles, de poc més de deu anys, que eren educades per al sacrifici en temples com el de Pachacamac, a prop de Lima, i conduïdes en mig d’ofrenes al seu cadals situat a prop dels sis mil metres d’altura. L’imperi inca va durar cent anys, l’espanyol que el va substituir, tres-cents.

Mentre dinem recordo la cançó que em va venir a les oïdes a casa de l’oncle Johnny: “esss una menoooor…. sabes que lo que hasseeeess no está bieeeeeennnnnn….. tu mujeeer no lo vaaa a entenderrrr”. En tot això sento que la dedicatòria que el noi de l’orgue electrònic fa a David, en el día de su onomástico, de parte de su amor verdadero. És el meu sant.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: