“Soy leyenda” (2007)

Una història de catàstrofes. Un heroi catxes que, com a reietó mimat de la indústria del cinema que és, ha de poder tenir mà sobre el guió i regalar-se una sessió de vanitat a costa de l’espectador. Uns moments de perill a l’inici de la pel·lícula. Instants que ens deixen veure que, en la propera hora i deu (les pel·lícules de Hollywood han de durar un promig de noranta-cinc minuts), quelcom de gros està per venir. De cop i volta una pèrdua. El protagonista es dol, es desespera. En una altra pel·lícula hagués estat un personatge secundari, aquí és un gos el nom del qual no recordo que aparegués en els crèdits.

Continua llegint