“Si menges una llimona sense fer ganyotes” (2006)

Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies. Barcelona: Quaderns Crema, 2006. pp.143

Si miro la meva biblioteca hi apareixen tres llibres de Pàmies L’instint, Infecció i T’hauria de caure la cara de vergonya. La meva memòria em diu que a tot estirar n’he llegit un, crec que L’instint, i que el record que en queda és gairebé inexistent. Em va deixar indiferent, no em va enxampar en cap moment ni la seva lectura va despertar cap mena de complicitat.

No ha estat diferent aquesta vegada, malgrat els reconeixement que ha tingut el llibre i la seva posició en la llista de vendes. Les històries que Pàmies exposa són fredes, dures, gairebé impersonals. Més pròpies d’un alien que passa per la Terra que no pas d’un ésser tímid o introspectiu. Els contes de Pàmies pretenen ser fotografies de la vida real però són pinzellades buides, insubstancials de persones soles, sense nord i sense capacitat de comunicar el seu desassossec. Continua llegint