Article a L’Avui

Aquest article va sortir aquest cap de setmana amb el títol: Servir i lucrar-se.

Manllevo el títol de l’article del professor de la Universitat de Michigan C.K. Prahalad. No crec que li importi massa. No sé si deuen haver vist, imagino que sí, les darreres iniciatives empresarials per aparentar bondat, consciència social o mediambiental. Grans empreses invertint en projectes comunitaris al Tercer Món, pagant anuncis de col·laboració amb ONGs o projectes d’inversió en energies renovables. Sembla que queden lluny els dies en què un premi Nobel d’economia ens deia que el negoci del negoci és el negoci; que qualsevol intent de desviar recursos empresarials a propòsits no lucratius era pràcticament un robatori. Quelcom pitjor: comunisme.

UNA PREGUNTA INTERESSANT que potser podríem fer-nos seria: ¿poden les grans empreses, les grans corporacions, deixar de dedicar recursos a aquests menesters? Clarament, no. Un empresari d’Indonèsia m’explicava la pressió cultural que en països musulmans com el seu suposa el precepte alcorànic de l’almoina. Als EUA, podríem fixar-nos en les ingents sumes que empreses de totes mides dediquen a projectes mediambientals, al finançament d’universitats o a proveir d’ordinadors els països més desafavorits. Una explicació d’aquesta conducta la trobaríem al llibre de M. Weber L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme o, més fàcilment encara, en aquella màxima de no deixis que la mà dreta sàpiga què fa la mà esquerra. També, doncs, als EUA hi ha una pressió cultural que es transforma en un costum empresarial.

A EUROPA IGUALMENT, A PARTIR d’un certa dimensió, l’empresa experimenta pressions socials, també polítiques o sectorials, per dur a terme actuacions d’aquesta mena; conductes empresarials que esdevenen així gairebé un imperatiu de mercat. En definitiva, no es pot créixer al marge de desenvolupar algun tipus d’actuació de les que antigament n’hauríem dit de beneficència, actualment els nord-americans en dirien de filantropia, i més modernament alguns parlarien de responsabilitat social. Això, compte, avui en dia és bona gestió, gestió del marc de relacions de l’empresa, no pas almoina per als pobres.

EL FET ÉS QUE, AL MARGE D’UNA TENDÈNCIA encara general d’inscriure tots aquest projectes socials hi ha empreses que aconsegueixen introduir veritables canvis en el seu entorn, autèntiques millores amb un fort impacte social. Ben segur que haurem sentit parlar de Muhammad Yunus i el seu banc per a gent sense recursos: una revolució a Bangla Desh que ha reportat al banquer l’obtenció del premi Nobel de la pau 2006. Tristament, no el d’economia. Un premi que certament mereixeria per la demostració pràctica del valor de la confiança, l’anàlisi de riscos crediticis i la sociologia econòmica.

ARA BÉ, PER MI, ELS QUI REBLEN el clau, els qui mereixen un crèdit extraordinari per les seves actuacions, per la seva capacitat d’innovar, són aquells individus prou capaços per generar oportunitats al nostre voltant. Gent prou espavilada per trobar escletxes en el model de negoci de les empreses i generar impactes socialment positius. Qui dissenya productes específics que beneficien alhora l’empresa i els sectors tradicionalment marginats. ¿Ens imaginem que això pugui fer-se en el nostre país? Doncs es fa. I hi ha empreses com Caixa Catalunya, DKV o Uría Menéndez que han sabut fer-ne negoci i alhora prestar un servei. Empreses servint gent que altrament no accediria a un crèdit, amb tan pocs recursos que no poden adquirir una assegurança o incapaços de plantejar-se una cobertura per a temes legals. Anem a la pàgina web d’un dels emprenedors socials catalans més premiats, Jean Claude Rodríguez-Farrera, http://www.desarrollo-comunitario.com i ens explicarà com es fa.

EN DEFINITIVA, LA VERITABLE REVOLUCIÓ ha estat entendre que el gruix dels negocis del món es destina a compradors amb un cert nivell adquisitiu, que al parer d’empreses estrictament capitalistes molts pobres junts fan un ric i que, afortunadament, encara al nostre país una persona de pocs recursos però amb iniciativa té bastants números per convertir-se en poc temps en un client interessant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: