Castorp a Davos

Ara fa set anys, ni un de més ni un de menys, agafava el mateix tren que avui camí de Ribes de Freser. Va ser un cap de setmana d’aïllament voluntari en el qual vaig acomiadar-me de l’Helena, vaig endur-me el bloc de notes i vaig reservar una habitació a un dels hotels de la vila.

Aquell dia vaig decidir que, en acabar els estudis d’Humanitats, continuaria una carrera acadèmica que, grosso modo, set anys més tard he acomplert. Fou aquest un cas dels que els sociòlegs del treball anomenarien de reinvenció professional i que en el dietari d’aquells dies, que tornaré a llegir, crec haver descrit juntament amb un projecte de postgrau en filosofia a Melbourne. Continua llegint