Castorp a Davos

Ara fa set anys, ni un de més ni un de menys, agafava el mateix tren que avui camí de Ribes de Freser. Va ser un cap de setmana d’aïllament voluntari en el qual vaig acomiadar-me de l’Helena, vaig endur-me el bloc de notes i vaig reservar una habitació a un dels hotels de la vila.

Aquell dia vaig decidir que, en acabar els estudis d’Humanitats, continuaria una carrera acadèmica que, grosso modo, set anys més tard he acomplert. Fou aquest un cas dels que els sociòlegs del treball anomenarien de reinvenció professional i que en el dietari d’aquells dies, que tornaré a llegir, crec haver descrit juntament amb un projecte de postgrau en filosofia a Melbourne.

Set anys més tard, he agafat aquest mateix tren, aquest cop acompanyat. Hem fet un ràpid transbord cap el cremallera de Núria i ens hem plantat a l’hotel del santuari. Allà on l’any 1931 es va escriure l’estatut de Núria. Un estatut que, com l’actual, també els militars (en aquelles circumstàncies Sanjurjo) va intentar carregar-se. Ara passegem per entre sales i excursionistes mentre jo intento trobar-hi paral·lelismes amb el jove Castorp de la Muntanya Màgica. Tinc tot el cap de setmana per continuar insistint-hi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: