Convalescència

És curiós com pots anar atrafegat, amb mil coses al cap i a l’agenda; amb les dates sempre presents i amb una sensació de què un cop hagis enllestit un d’aquests compromisos, després en vindrà un altre. I després, tot d’una, el cos decideix que ja n’hi ha prou, t’obliga a fer una pausa a casa o al llit… i res succeeix.

El món continua rodant igual, les dates s’ajornen, els lliuraments es deixen per més endavant. Els compromisos queden en intencions, però no hi ha cap daltabaix. El temps deixa de comptar i entra en una dimensió més pausada, més relaxada.

Vindria a ser com entrar a boxes. T’atures, et repares i quan estàs llest, tornes a sortir. Un temps que passa amb independència de tu. És el cos qui mana i només queda seguir-lo i, en la mesura que això sigui possible, gaudir d’uns dies sense obligacions ni compromisos. Un temps mastegable i no frisós dels que ja no en queden.

Advertisements

Una resposta

  1. A millorar-se, doncs…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: