9-M: El paper dels bisbes

Ningú pot estranyar-se. Espanya representava i representa l’avantguarda de la Contrarreforma. Al segle XVI la batalla fou contra el protestantisme. Cinc segles més tard, l’enemic a vèncer és l’inaturable laïcisme. I Espanya, ho vulguin o no els espanyols, torna a ser el camp de batalla perquè algú ha decidit que així ho sigui. Els bisbes espanyols, veritable neocòrtex de l’immobilisme hispà, pretenen carregar contra qualsevol mostra de modernitat. Sigui la que es deriva de dotar de carta de legalitat el matrimoni homosexual, el dret a l’avortament, o a una educació laïca però en valors.

La manca de vergonya de la Conferència episcopal rau ara en demanar el vot per l’únic partit que es negà en el Congrés a donar el seu suport a la fi dialogada de la violència. I nosaltres, en aquest estat de coses, ens podem fer la pregunta següent: per quina estranya raó cremen esglésies cada cinquanta anys al nostre país? Des de la revolta dels Isabelins a la Barcelona dels 1830, fins a la Gran Cremà de la Setmana Tràgica, passant pels fets de juliol del 1936, tot apunta a que mèrits n’han fet tant els piròmans com els incendiaris.

I la conseqüència és doble. Una, veure com el PP s’enroca cada cop més al voltant d’ideologies premodernes pròpies del cardenal de Toledo. I dues: imaginar la cara que li quedarà a Duran quan hagi de justificar que li pot arribar a donar el vot a aquesta gent.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: