9-M: El país sense esperança

Què ens pot dur de bo les eleccions? Res. El millor, que les coses es quedin com estan.

Un Partit Popular que segueixi covant odi i rancúnia a l’oposició, escalfant-li la cadira als mateixos que fa quatre dies ens omplien les orelles amb l’11-M i fa sis el protagonitzaven. Un PSOE en minoria, però prou majoritària com per poder governar amb el suport de dues o tres crosses. Que pugui continuar mentint, incumplint els seus compromisos i forçant als seus socis catalans a campanyes tan gracioses com aquella que diu La Catalunya optimista.

Pel que fa als nostres representants, el mateix. Una CiU, és a dir una Unió, és a dir un Duran, prou allunyat dels seus amics populars com per no donar-los novament el poder a canvi d’un ministeri. Una Esquerra com la d’ara: inútil, cridanera, experimentada muntadora de circs i atraccions de fira i que se’n dugui els mateixos rèdits nacionals que ha vingut collint dels del 2004 cap aquí: cap. I una Iniciativa que… deixem-ho! Que facin el que vulguin, els d’Iniciativa.

Així estem després del pas de ZP i tota la resta. Un país sense líder, un govern sense política i uns partits catalans sense més Nord que el de repetir els errors antics i qui dia passa, any empeny. Votarem, però serà amb una pinça al nas: per no veure Rajoy i els seus intentar destrossar-nos com a poble i com a nació. No m’hi acostumaré mai.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: