“Paris, 1940” (2001)

París, 1940; de Sebastià Gasch. Barcelona: Quaderns Crema. pp.206

Quaderns Crema és sens dubte una de les editorials de capçalera del nostre país, un valor segur i una referència de qualitat. Tanmateix, de tant en tant té coses com aquesta: crea un títol fictici, més evocador que no pas descriptiu, i li posa una portada amb una fotografia que no pot estar més allunyada del contingut. En aquest cas: el famós passeig de Hitler amb Speer després de la victòria sobre França.

I és que el llibre de Gasch, bellament escrit, no direm que no, no deixa de ser un dietari personal dels anys d’ocupació alemanya, bàsicament del 1940 al 1942. Hi ha una primera part, quaranta planes tot just, interessant i captivadora: el retrat de la fam, els cafès i els menjadors populars els primers mesos posteriors a l’entrada de l’exèrcit alemany. Tot seguit l’interès cau amb la descripció dels cafès regentats pels russos blancs i amb penes i entrebancs es manté amb una nova fotografia: aquest cop de tres catalans en l’exili.

Les cent pàgines següents prenen la forma d’una crònica d’espectacles. Val a dir aquí que la descripció que Gasch fa del cinema, la dansa, el teatre i el circ de París ocupat no té cap particularitat més enllà de la pobresa i la precarietat de l’època.

En definitiva, un llibre d’un cert, migrat, valor històric que no respon a les expectatives comercials creades i que, si arribes al final com és el cas, és per un estrany i incomprensible desig d’acabar-lo i poder dir-te a tu mateix que l’has llegit.

Valoració: Una crònica d’espectacles del París ocupat

2/10

Anuncis

2 Respostes

  1. La realitat és que Quaderns Crema ja fa temps que ha perdut el nord. L’esnobisme sempre els ha fet publicar de tant en tant obres menors, de qualitat literèria dubtosa, però que pot ser interessant per a alguna minoria.
    Però aquest no és el problema. La realitat és que quaderns Crema, tre del Pàmies i el Monzó, ja publica molt poc en català. Ha descobert que fent traduccions al castellà ven molt més, i ara pràcticament, s’ha girat la truita. De cada llibre en català que publica, en treu cinc en castellà (o més, no els he comptat).
    Vet aquí, una vegada més la trista realitat d’aquest país nostre.

  2. Ben retrobat Tyler,

    Tens raó en el creixent negoci de la filial espanyola de Quaderns Crema i en Vallcorba ho justifica públicament força bé. El que no tinc són les dades per corroborar si el castellà ajuda el català com diu l’editor, o bé realment és a la inversa.

    En qualsevol cas, pel benefici del dubte, diguem que aquest llibre és anterior a les seves publicacions en castellà.

    Una abraçada triple.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: