El somriure de Hillary

Ha de ser dur, ben dur. Diuen que una de les coses que caracteritza els francesos és que no somriuen si no hi ha un motiu. Nosaltres, els catalans, devem ser descendència dels francs; tot i que aparentment,el repoblament franc de la Marca Hispànica va ser ben migrat. Sigui com sigui, mirar el somriure del polític nord-americà et fa reflexionar sobre perquè serveix un i altre somriure.

I és que Hillary porta un bon grapat llarg de derrotes consecutives davant del seu contrincant per la denominació demòcrata, Barack Obama. Tot i així, heus-la aquí, amb el seu somriure impertèrrit. Un somriure que glaça el cor perquè imagines el plor amagat de la derrota. I és que aquest és un somriure comercial, un somriure d’actor teatral que no pot deixar de vendre la seva obra de teatre.

I així, albires el trencament interior de la candidata: el futur de la seva campanya, les cada cop més reduïdes possibilitats de revalidar el títol de favorita, les creixentment insegures fonts de finançament depenen d’aquest somriure. I la roda gira i penses com és de dur aquest ofici.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: