Atrapats al gel

“Es busquen homes per a un viatge perillós. Sou baix. Fred amarg. Mesos llargs de foscor completa. Perill constant. Retorn segur dubtós. Honor i reconeixement en cas d’èxit.Amb aquestes paraules començava l’epopeia protagonitzada per Sir Ernest Shackleton. L’article fou publicat a inicis del segle passat en un diari anglès i més de cinc mil persones van respondre la seva crida.

Entre tots ells Shackleton en va triar 28. L’objectiu: creuar a peu l’Antàrtida, un territori més gran que Europa, on les temperatures poden arribar a -80ºC i els vents gelats a 300 km/h. Dos anys enrere l’explorador Scott hi havia trobat la mort mentre el noruec Amundsen va sobreviure. Eren èpoques de descobriments heroics, de proeses lligades amb un esperit sobrehumà de superació.

I així comença la història de Shackleton, amb l’avís dels pescadors baleners de l’Antàrtida: aquesta primavera de 1914 és massa freda, cal deixar l’expedició per al proper any. Però el nostre capità decideix tirar endavant i aviat queda atrapat amb el vaixell i la tripulació en el gel. I allà hi passen un any de captiveri sota zero, fins que el gel comença a cruixir i en comptes d’alliberar-los de l’infern glacial, els blocs gegants comencen a esclafar la nau. I aquí l’aventura es torna en drama i per ben poc en tragèdia.

Amb trineus enfilen cap el nord amb les poques provisions que poden salvar i tres bots de salvament. I aviat han de sacrificar els gossos i cruspir-se’ls i emprendre navegació en els tres bots fins a la deserta illa de l’Elefant on ningú els anirà a buscar. Llavors un darrer esforç: Shackleton i cinc homes més emprenen un periple nàutic de mil cinc-cents quilòmetres fins a la petita illa de Georgia del Sud. Si equivoquen un sol grau del seu sextant, la desviació respecte el seu objectiu serà superior als cent quilòmetres i moriran.

Navegaran durant setmanes, xops, glaçats i amb tempestes que rebolcaran el vaixell i duran els tripulants fins als límits de la seva capacitat de resistència. Però allà és la illa, esquiven per diverses vegades els penya-segats mortals i aconsegueixen desembarcar sans i estalvis sobre la terra blanca. Dels sis, ara només tres emprendran un camí a través de les muntanyes nevades. Creuaran blocs de gel, superaran les inclemències del fred i les tempestes de neu, i es dirigiran fins al port balener de l’altra banda de l’illa. Trenta-sis llargues hores de camí del qual depèn la vida dels vint-i-cinc companys que han deixat enrere. I ho aconseguiran.

Una història d’aventures, una epopeia real, un conte fantàstic convertit en exposició al Museu Marítim i en llibre. Una recomanació imprescindible, de fet dues, per a qualsevol esperit aventurer amb ganes de somiar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: