9-M: El país sense esperança

Què ens pot dur de bo les eleccions? Res. El millor, que les coses es quedin com estan.

Un Partit Popular que segueixi covant odi i rancúnia a l’oposició, escalfant-li la cadira als mateixos que fa quatre dies ens omplien les orelles amb l’11-M i fa sis el protagonitzaven. Un PSOE en minoria, però prou majoritària com per poder governar amb el suport de dues o tres crosses. Que pugui continuar mentint, incumplint els seus compromisos i forçant als seus socis catalans a campanyes tan gracioses com aquella que diu La Catalunya optimista. Continua llegint

9-M: El paper(ot) de Maragall

La notícia del dia no sé si ha és la senyora Dolors Nadal justificant el menyspreu lingüístic cap a Catalunya o la reacció dels socialistes amenaçant amb exigir l’autofinançament als bisbes que tant es lamenten. Sigui com sigui, anticatalanisme de debò o anticlericalisme de mentides pal·lideixen davant l’amenaça mai del tot consumada del President Maragall de votar en blanc.

I és que molt va patir aquest home amb el seu ex-partit. Mentre va ser l’autoproclamat líder de la facció catalanista en aquella tramoia d’espanyolisme feta a còpia d’acumular càrrecs locals, Maragall va anar fent la viu-viu. Així va sortir-se amb la seva amb els Jocs Olímpics, El Fòrum del 2004, la presidència de la Generalitat o l’Estatut(et) retalladet. Però quan de debò li van cridar l’alto, quan des de Madrid el van rebolcar primer i després defenestrar, la broma es va acabar. Continua llegint

9-M: El paper dels bisbes

Ningú pot estranyar-se. Espanya representava i representa l’avantguarda de la Contrarreforma. Al segle XVI la batalla fou contra el protestantisme. Cinc segles més tard, l’enemic a vèncer és l’inaturable laïcisme. I Espanya, ho vulguin o no els espanyols, torna a ser el camp de batalla perquè algú ha decidit que així ho sigui. Els bisbes espanyols, veritable neocòrtex de l’immobilisme hispà, pretenen carregar contra qualsevol mostra de modernitat. Sigui la que es deriva de dotar de carta de legalitat el matrimoni homosexual, el dret a l’avortament, o a una educació laïca però en valors. Continua llegint

Convalescència

És curiós com pots anar atrafegat, amb mil coses al cap i a l’agenda; amb les dates sempre presents i amb una sensació de què un cop hagis enllestit un d’aquests compromisos, després en vindrà un altre. I després, tot d’una, el cos decideix que ja n’hi ha prou, t’obliga a fer una pausa a casa o al llit… i res succeeix. Continua llegint