9-M: CiU, normes d’ús

CiU ja fa temps que està en una davallada perillosa. Perillosa per a ells i perillosa per al nacionalisme. El problema del relleu mai reeixit del tot del President Pujol, s’ha traduït en una lluita intestina entre faccions però, sobretot, en una manca evident de lideratge. Millor dit: de reconeixement intern del lideratge i això té a veure amb l’encadenament de derrotes. Mas no és Pujol, ni té el seu carisma ni tampoc els que se sotmetien de grat al President, tenen ara perquè fer-ho quan l’interlocutor és un altre.

En aquestes eleccions, a més a més, el pols intern entre sobiranistes i possibilistes, s’ha traduït en la inevitable repartició del territori. Una veritable marca de la casa de la federació. Així, un cop més, trobem l’etern ministrable, el factòtum de la moderació, el rei de la Taifa Unió, conservador Sr.Duran Lleida, de cap de cartell. Un dels darrers gerros de l’àvia que, en la propera remodelació del piset, engegarem a rodar. Qui podria fer president a un tal Rajoy, no mereix el meu vot.

El problema de CiU és Duran i els seus. L’expectativa que espera a la federació en aquest estat de coses és la d’anar caient, debilitant el nacionalisme i amagant el cap sota l’ala davant l’anunciada tempesta. No votaré a Duran perquè no em crec que gràcies a ell respectin Catalunya. Tanmateix, votaré a CiU al Senat perquè el terratrèmol en la formació conservadora pot fer que el senador recaigui en un del PP català. I això sí que no. Si no, de què.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: