Post 9-M: Rajoy hi torna

El qui això escriu tremola davant la possibilitat que Rajoy torni a presentar-se per a president del PP. L’aparició del candidat davant els mitjans de comunicació no deixa lloc a dubtes. Per al popular, els deu milions de vots i la confiança en la bondat de la seva proposta política l’avalen per a la reelecció. Mama, por.

Imagino que és difícil renunciar quan ets líder absolut d’un partit monolític i on la discrepància es castiga amb l’ostracisme o la renúncia forçada (vegeu Matas, Piqué, Gallardón i un llarg etcètera). Si tens les regnes de la cosa i respires el flaire del poder perquè deixar-ho córrer. Tanmateix, la meva por arriba per dues bandes.

Una. Perquè tot ase una cosa sap i només una: tirar del carro. I Rajoy el que coneix és crispació, demagògia i un anticatalanisme que ell, com el seu aliat Camps, consideren que poden elevar a la posició de principi programàtic. Por doncs perquè ens anuncia quatre anys més de regurgit cavernari i la possibilitat que un dia, a mi, en un taxi de Madrid em pugui caure una hòstia.

Segon, i més tremebund. Perquè ja preveig les noves campanyes al bipartidisme organitzades per un tal José Zaragoza. Campanyes cridant a la mobilització del catalanisme al voltant del PSC i el nou i inefable cercle viciós d’un nacionalisme incapaç de sortir d’aquesta lògica del mal menor. Amb Rajoy guanya la crispació, guanya el PSC i perden la tranquil·litat democràtica i un nacionalisme incapacitat de provar un remei diferent al que jan han tastat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: