“Juno” (2007)

Veure Juno ha estat, certament, tota una experiència. Aquesta és la història d’una espavilada i mordaç noia de setze anys que, coses de la vida, queda embarassada d’un company seu d’institut. Després del dubte inicial, Juno decideix seguir endavant amb un procés que sap acabarà amb una adopció voluntària del nadó. I en aquest punt entra en escena una parella que voreja la quarentena i no pot tenir fills.

Les relacions paterno-filials, les reflexions i vivències al voltant de l’embaraç o la paternitat en època adolescent, es combinen amb petites i curoses fotografies sobre l’amor i l’enamorament des de la perspectiva de qui té setze anys. Tot plegat una pel·lícula fresca, sensible, i amb uns diàlegs tal vegada anacrònics en la veu d’una extraordinària Ellen Page que ja vam veure a Hard Candy — guió aquest cop de l’oscaritzada Diablo Cody. Merescut. Continua llegint