“Juno” (2007)

Veure Juno ha estat, certament, tota una experiència. Aquesta és la història d’una espavilada i mordaç noia de setze anys que, coses de la vida, queda embarassada d’un company seu d’institut. Després del dubte inicial, Juno decideix seguir endavant amb un procés que sap acabarà amb una adopció voluntària del nadó. I en aquest punt entra en escena una parella que voreja la quarentena i no pot tenir fills.

Les relacions paterno-filials, les reflexions i vivències al voltant de l’embaraç o la paternitat en època adolescent, es combinen amb petites i curoses fotografies sobre l’amor i l’enamorament des de la perspectiva de qui té setze anys. Tot plegat una pel·lícula fresca, sensible, i amb uns diàlegs tal vegada anacrònics en la veu d’una extraordinària Ellen Page que ja vam veure a Hard Candy — guió aquest cop de l’oscaritzada Diablo Cody. Merescut.

Per la meva banda, una pel·lícula que esdevé una càrrega de profunditat si t’atures a pensar en el pas del temps, si et mires a tu i les generacions que vénen al darrere i veus que feu el mateix però ja sou uns altres. Però això ja no és cosa de la pel·lícula sinó de qui això escriu però, és clar, té una incidència directa en la valoració que en fas i la satisfacció que en treus.

Valoració: Brillant Ellen Page, excel·lent i irònic guió de Diablo Cody

9/10

I el trailer:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: