Dubrovnik (I): La Croàcia que recordo

Coses de l’edat que començo a creure’m: em ve de gust explicar batalles passades. El cas és que corria l’any 1991. Amb vint anys a sobre i a casa de Carlo, el meu amic milanès, donàvem voltes a com passar uns dies de vacances per pocs diners. En poques hores vam desistir de visitar la illa de Ponza, calia ser realistes amb la restricció pressupostària. L’única alternativa: visitar la Iugoslàvia que es desintegrava. A poc menys d’un dia de Milà en furgoneta apareixia el flamant nou estat d’Eslovènia i l’encara contestada Croàcia. Allà hi podríem fer bivac, demanar habitació pels pobles i menjar decentment.

Continua llegint