Dubrovnik (II): Setmana Santa a Dubrovnik

Com mesos enrere ja es veia que no trobaríem res econòmic per les dates que buscàvem, acotem el cap i ens resignem a treure un paquet turístic amb Iberojet. Només el vol, a preus ja desorbitats, excedia el cost total – hotel inclòs – per agència. Els acaparadors tornen a guanyar aquesta vegada. Aterrem dijous, passades les deu del vespre a l’aeroport dàlmata. Un missatge al mòbil m’anuncia que el Barça ha estat eliminat pel València a la Copa del Rei. L’hotel Petka és correcte, sense res d’especial a observar excepte que, entre un i altre ningú ha pensat a donar-nos de sopar. Ens en sortim com podem gràcies a un voluntariós recepcionista i enfilem el llit

A l’endemà comença el passeig pel moll i en autobús cap el casc antic. Dubrovnik és una ciutat murallada de postal, que fou convenientment reconstruïda després de ser fortament bombardejada pels serbis entre 1991 i 1992. A banda d’aquest aire de família que dóna ser patrimoni universal de la humanitat per l’Unesco – em ve al cap l’Habana antiga – cal agrair tres coses: que avui no haguem coincidit amb cap creuer, que faci sol malgrat s’anunciés pluja i que a la ciutat antiga encara hi visquin croats. Els croats, ara que m’hi fixo, tenen una barreja d’influència italiana i eslava. D’Itàlia els arriba el pes de la història i el gust estètic que es manifesta en el costum femení d’utilitzar ulleres de sol de pam i mig i vestir a la moda. Dels eslaus, un idioma incomprensible i una horrorosa pintura d’ungles amb tons que combinen colors clars i els brillants.

Passegem per l’ampla Placa, el carrer principal, envoltat de botigues turístiques. Regirem llibres a les llibreries Algebra (petita i un pèl despersonalitzada) i Algoritam (millor assortida i amb una bona tria de llibres de Croàcia i bestsellers internacionals). En conjunt ens enduem l’enèssima guia Lonely Planet, una història de Croàcia, un llibre de fotografies del país, The World is Flat de Friedman i un de Nothomb en francès). Voltem per sobre de les inacabables muralles – dos quilòmetres d’impressionants murs i torreons en desnivell. Visitem el prescindible Museu marítim i l’igualment menystenible Catedral de l’Ascensió de la Mare de Déu. I finalment, vagaregem seduïts pels carrerons estrets i bellament conservats. Dinem molt correctament a base de peix a ca l’Antunini i marxem cap a l’hotel a descansar. Al vespre, mirem la processó que duu el Crist a la creu, fem una pizza i a l’habitació a llegir. O a escriure. Ha estat un dia turísticament fructífer.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: