Croàcia: dos moments d’independència.

Ell llibre de Marcus Tanner, antic corresponsal del diari anglès The Independent als Balcans em posa sobre la pista de la història recent d’aquest país. Llegeixo un parell de passatges del seu interessant: Croatia, a nation forged in war. El primer fa referència a l’estat titella dels alemanys durant la Segona guerra mundial. El segon, el que va del trencament de Iugoslàvia fins al reconeixement de la seva independència per part de la Comissió Europea l’any 1992.

El primer moment de la independència arriba després de mil anys de submissió a italians, austro-hongaresos, turcs o serbis. Els Ustashe eren un grup polític feixista modelat a la imatge i semblança dels camises negres italians. Quan Alemanya envaeix Iugoslàvia l’any 1941 els Ustashe són cridats a ocupar el lloc de governants de paper en el nou estat croat. Mancats de suport popular, pressionats per fer neteja ètnica per part d’Alemanya i amb la Dalmàcia ocupada pels expansionistes italians, poques adhesions podran aixecar els Ustashe. Els seus dies acabaran amb la caiguda del règim nazi i amb un notable rècord d’extermini de jueus i serbis. El camp d’extermini de Jasenovac i la crema de serbis en una església catòlica compten entre els seus rècords criminals. Unes fites emulades de prop pels chetniks serbis i per l’extermini de bona part de l’exèrcit croat a les mans de Tito després de la rendició nazi del 1945.

El capítol dedicat a la forja de l’actual Croàcia també és interessant. Tanner ens explica el desmembrament de Iugoslàvia després de la caiguda del comunisme, l’eclosió de les latents rivalitats ètnico-territorials i el creixent vot nacionalista de base ètnica. Eslovènia, amb poca població no autòctona no serà un problema i aconseguirà la seva independència tant aviat com el tràfic d’armes internacional l’ajudi a aixecar una mínima força paramilitar. El cas de Croàcia serà més complex. En primer lloc per la diversitat racial i religiosa del país. També per la complexitat de les fronteres. Finalment per la voluntat del règim iugoslau i el seu exèrcit de perpetuar-se sota la forma d’una Gran Sèrbia. La seva és una independència construïda sota les bombes, les neteges ètniques i la incomprensió de bona part de la comunitat internacional. Només la sagnia civil, la brutalitat de Milòsevic, Babic o Karadjic i l’error mediàtic del bombardeig sobre Dubrovnik van salvar Croàcia d’acabar esquarterada. El reconeixement internacional d’Alemanya, fins aleshores un gegant econòmic considerat un nan polític, va acabar de fer la resta. Després van seguir Macedònia, més tard Bòsnia-Herzegovina, abans-d’ahir Montenegro i ara Kosovo. Com per anar prenent nota.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: