“Como la vida misma” (2007)

El Palau Balañá és garantia de qualitat. No direm que de qualitat bona, però sí d’una qualitat a seques, sense qualificació, que suposo és la que troben els habituals d’aquest cinema. Si t’hi acostes, saps què pots trobar, per tant no s’hi val fer-se l’enganyat. Per altra banda, a mi en Steve Carell, la veritat és que em té el cor robat per ximple, histriònic i decididament bon actor còmic. Fa uns anys, la sèrie britànica The Office va arribar als Estats Units i aquests, venedors nats i grans màquines de fer diners a gran escala, van decidir comprar els drets i tornar-la a fer ells. Steve Carell a la sèrie fa el paper de Michael Scott, el pare putatiu de la gran família que és l’oficina.

En aquesta pel·lícula, Steve Carrell és un pare de família vidu, amb tres filles adolescents i que es guanya la vida escrivint consells al diari per a altres pares en circumstàncies similars. Un dia Dan, aquest és el nom del protagonista, va a retrobar-se amb la família al complet a la casa dels pares a la vora del mar. En el poblet coneixerà la noia meravellosa (Juliette Binoche) que faria que oblidés la seva desapareguda esposa si no fos perquè és la promesa del seu germà petit. A partir d’aquí, una comèdia de situacions vulgar, típica de tarda de diumenge on no hi ha res d’original i tot és ben previsible.

El balanç: dues rialles breus, seques, i la consciència que el temps no passava i jo encara no havia sopat.

Valoració: Ni Carell ni res

2/10

I el trailer:

watch?v=0Ytelx5gBLg]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: