Un tros de passat

Allà hi érem tots dos. Asseguts en el seu Ford Fiesta verd platejat. Millor dit, ajaguts. Amb el seient abatut fins al límit que la decència i la urbanitat permetien. Aparcats al bell mig del carrer, sobre la vorera de la Diagonal, a tocar del Princesa Sofia. Una època, no fa ni vint anys, en la que un guàrdia urbà que passés pel costat del vehicle et deixava en pau i seguia caminant mentre pensava en les seves coses. I allà hi érem nosaltres, poc abans de la mitjanit. Concentrats en la tercera finestra, penúltim pis de l’ala més occidental, la que s’obria al carrer. Esperant que passés alguna cosa, que algú encengués el llum o es correguessin les cortines. Passàvem l’estona, els minuts i les hores, imaginant quefers insubstancials, lectures atentes, passejos o corredisses. Aquesta era, crèiem, la vida habitual d’una noia mallorquina en una residència d’estudiants. Continua llegint