“L’home manuscrit” (2007)

L’Home manuscrit, de Manuel Baixauli. Barcelona: Ed.Proa. 2007. pp.209

Aquest és un llibre curiós, original i ben personal. Explicar el seu argument demana explicar la història de l’home que escriu, que llegeix i que abocat a dotar de sentit la seva vida en la literatura, es tanca en ell mateix i en el seu dietari per acabar de recrear el que no va ser però ell hagués volgut que fos. Així doncs, L’home manuscrit és una novel·la sobre els extraradis de la creació literària. La literatura com a exercici privatiu de qui no troba res d’interès més enllà del fet d’escriure i de la seva persona. Som als extraradis perquè l’home manuscrit és fonamentalment un escriptor obsedit, aliè a cap voluntat de compartir i donar a conèixer la seva obra a la resta de la societat. Un fet, certament estrany per a algú que renuncia a la vida per tancar-se a escriure i reescriure el seu dietari.

El mateix Bauxauli (Sueca, 1963) pot ser aquest escriptor perfeccionista, que trenca motllos i patrons literaris per escriure un dietari en forma de novel·la. Cal reconèixer-li la precisió sintàctica i semàntica. També la força d’un lèxic valencià desconegut per a mi — ¿per què no paren de xamar el Constructor o l’Escriptor? Ara bé, aquest llibre és un exercici introspectiu que demana una atenció i un estat d’ànim ben especials. Si ha guanyat els premis que ha guanyat és perquè certament la seva és una aposta ben particular però no em sembla que a l’abast de tots els públics. Particularment, la meva lectura trencada no s’adaptava bé als girs de forma i contingut de l’obra. Perdia el fil i perdia la capacitat d’apreciar la bellesa formal en que estava escrit.

En definitiva, cada llibre demana un estat d’ànim i aquest en vol un de pausat, introspectiu, potser malenconiós i particularment condescendent amb qui decideix renunciar a viure per quedar-se tancat en les quatre parets de casa seva. Només m’enxampava a estones, potser les menys filosòfiques i més clarament narratives. Trobareu comentaris més entusiastes aquí, aquí i aquí.

Valoració: un original exercici d’introspecció

6/10

Advertisements

2 Respostes

  1. Fa dies que penso que és un llibre que em pot agradar quan el llegeixi. M’agraden molts els dietaris i la idea aquesta de la melancolia i l’obsessió per l’escriptura m’interessa. Em sembla que me’l compraré demà mateix.

  2. … Per mi, aquest protagonista, que escriu cada dia i no sap si és escriptor, que reescriu el Dietari, com a Elegit i com a Ell, presenta una immersió en el fet íntim de l’escriptura, un recorregut personal per la literatura, un fluir de pensaments en un llindar desdibuixat entre ficció i realitat, que obre aquest espai buit, aquest abisme que és la creativitat, juga amb les paraules que creen i recreen fins arribar al gest d’un final obert, per tornar a rellegir…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: