“La literatura nazi en América” (orig.1996)

La literatura nazi en América, de Roberto Bolaño. 2005 (orig.1996). Barcelona: Seix Barral, pp.254

Aquesta curiosa obra de títol sorprenent ens mostra una nova faceta de l’iconoclasta Bolaño ara convertit en autor d’una falsa enciclopèdia d’autors nazis. El llibre en qüestió és una barreja de bufonada, història hil·larant, bany d’erudició i (suposo) crítica velada a autors i pseudoautors del continent americà. A la manera d’un petit recull de biografies literàries, Bolaño repassa noms que van d’allò més mediocre a aquell més fanàtic i del més pervers al menys emocionalment estable. Poetes aviadors, filòsofs que fan de captaire, editors enrol·lats a la Charlemagne SS, milionaris xenòfobs, assassins, colpistes, torturadors, inútils, tots formen part d’aquesta gran parada de monstres que et deixa amb un regust de diversió i un profund respecte cap el domini narratiu de Bolaño.

Grans moments de la literatura nazi:

Gustavo Borda: (…) su vida fue ciertamente un rosario de humillaciones que supo llevar con la entereza de una fiera herida.

Max Mirebalais: (…) optó por la literatura y optó por evitarse los arduos años de aprendizaje (…) El resultado fue óptimo. La respuesta de los lectores fue inexistente.

Jim O’Bannon: (…) El libro, La senda de los Bravos, aúna una singular percepción de la naturaleza (…) con una inequívoca inclinación hacia el insulto personal, la difamación y el libelo (…) conservó hasta el final su desprecio por los judíos y por los homosexuales, aunque a los negros poco a poco comenzaba a aceptarlos cuando le llegó la muerte.

Destaquen per damunt de la resta les biografies de Luiz Fontaine, Pedro González, Max Mirebalais i sobretot l’encantador metaconte final: Carlos Ramírez Hoffman.

Valoració: originalíssima i erudita ficció

7/10