Berlín (II): la ciutat imperial

Si Pla va descriure Bilbao sense baixar del taxi, certament jo puc fer tres paràgrafs sense pràcticament deixar l’autobús turístic. A quarts d’onze ja començàvem el nostre periple, amb els auriculars enfundant les orelles i recorrent la K’damm, la zona de les ambaixades de Tiergartenstrasse. Travessant també l’antiga zona de divisió entre est i oest on, des que van llevar el mur, han començat a edificar com a bojos, i passant pel famós Checkpoint Charlie. Poc després fem la primera aturada, a la Gendarmenmarkt.

Com diu l’audioguia, des de la reunificació cap aquí, la febre restauradora i edificadora ha vingut a transformar Berlín per complet. A tot arreu fan edificis públics, gratacels d’oficines, ponts, museus. Al llarg dels norantes en cap ciutat europea es va arribar a construir com aquí. Tanmateix, per dimensions i per fer la comparativa justa, cal dir que Berlín tot just arriba als tres milions i mig d’habitants. És molt més petita que altres grans capitals del continent tot i que per extensió només se situa darrere de Londres. Certament, és una ciutat difusa, eclèctica, que denota el seu passat imperial però, sobre tot, el seu passat traumàtic. Les restauracions efectivament són copioses però les restes de metralla en les columnes dòriques, els murs ratats, els palaus refets i l’abundància de restes arquitectòniques recents, deixen veure a les clares quin ha estat el fat de Berlín durant el segle XX.

A la Gerndarmenmarkt llegim sobre la trista història dels exiliats protestants francesos, els hugonots. Ens fotografiem davant l’imponent Auditori i, més enllà, a la Illa dels Museus, davant d’aquests majestuosos museus d’estil neoclàssic, entre els quals ens passegem sense gosar entrar-hi a cap degut a les notables cues que s’hi fan al davant. Abans de dinar i, no sense discussions severes, recorrem l’Spree en un vaixell turístic i mirem el nou districte governamental que s’aixeca al voltant del Reichtag. Fem unes especialitats berlineses en una taverna (turística també, sí) on les cerveses es demanen per metres i fem una darrera aturada al Palau de Charlottenburg. Aquí van residir-hi els Hohenzollern fins que va ser instaurada la República de Weimar. Impressionant palau tot i que tan restaurat que de seguida perds el fil històric i et ve al cap el 1945. Finalment, passegem pel versallesc jardí del Belvedere i tornem rebentats cap a l’hotel.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: