Berlín (i IV): Del Museu Jueu a Tegel

En aquest matí de diumenge i amb poc temps per endavant, només trobem l’oportunitat per fer una visita ràpida i maldestre al Museu Jueu. Un lloc on les noies del guarda-roba, interpel·lades per altres visitants com nosaltres, demostren un domini de l’hebreu sorprenent per algú que ve d’un país lingüísticament tan maltractat com el nostre. Certament, l’arquitectura, el disseny interior i les mesures de seguretat són notables. Malgrat tot, tenim el temps just per veure la part de l’extermini nazi i la impactant Torre de l’Holocaust, construïda amb la voluntat de fer experimentar al visitant el que deuria ser conviure amb l’isolament i la mort permanents. A les dotze, agafem un taxi i marxem cap a l’aeroport.

Mirant enrere, Berlín és una ciutat massiva, deliciosa per circular en bici però esgotadora per al vianant. En dies com aquests, quan a sobre et coincideix una vaga d’autobusos, el resultat és doblement cansador. Tampoc acompanya aquest clima curiós caracteritzat pels canvis sobtats entre sol i calidesa i núvols i pluja lleu acompanyada de fred. Com a mínim, i això és cert fins i tot per a meridionals com nosaltres, el menjar és bo, contundent, variat i a preus raonables. Deliciosa la cervesa.

Sigui com sigui, no sé si hi tornarem aviat. Tanta restauració mareja, tanta construcció nova enfarfega i tant de record imperial et fa pensar en el que nosaltres mai hem estat i potser millor que no hagi estat així. Berlín a vista de turista aclapara per extensa, per traumatitzada, pels seus edificis imponents, pels torrents d’individus com nosaltres que prenen fotos als mateixos monuments i que formen rius que van a raure als mateixos llocs. Berlín demana una bicicleta, paciència, temps i, si és possible, un clima que acompanyi i una estada fora de les temporades més turístiques. Per als amants de la nostàlgia nazi o individus amb tendència cap a la morbositat, val a dir que ja fa molts anys que els grans mausoleus hitlerians estan enderrocats o, directament, clausurats. A la vista dels museus vistos i de les poques botigues que he trobat, si el liberalisme hagués arribat al traumàtic període del III Reich, les visites a aquesta mena d’edificacions guanyarien per golejada.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: