“Els fantasmes del Trianon” (1996)

Els fantasmes del Trianon, de Nèstor Luján. 1996. Barcelona: Ed.Columna. pp.208.

Dos germans de l’aristocràcia britànica, acompanyats de la seva jove neboda, l’amant català d’aquesta i una munió d’admiradors i espiritistes de pelatge divers tracten de reviure els fets que cinquanta anys enrere van protagonitzar dues vídues angleses a Versalles: anar enrere en el temps per trobar-se, ni més ni menys, que amb la reina Maria Antonieta, poc abans de ser guillotinada. Som al París dels anys cinquanta.

Una idea original del nostre aburgesat i ara fa tretze anys desaparegut Nèstor Luján. Tanmateix, en aquesta història, de tempo mesurat i salts en el temps propis de bon historiador, hi sobra el to afectat i les converses fetes de la mà d’una enciclopèdia. Així, l’argument se’ns mostra com a excusa per fer mostra dels coneixements del gastrònom i enòleg amagat darrere de l’autor. Ben igualment, el parlar dels protagonistes sembla tret d’un manual d’urbanisme d’època victoriana i les converses semblen sustentades sobre un ingent nombre de cites bibliogràfiques. Ben segur innecessàries.

A tot estirar, li podem reconèixer al bon Lujàn un cert sentit per l’esteticisme clàssic, una tal vegada volguda carrincloneria que, a la llum del text, esdevé afectada (ja ho hem dit) i sobretot anacrònica. I és que el conjunt no convenç. Com tampoc ho fa el final: precipitat, insuls i clarament millorable. Una reflexió final ha d’anar per aquest premi Sant Jordi de 1995 tant immerescut que denota potser l’abundància d’obra aquell any així com la seva baixa qualitat literària. Certament, recordo el seu La Rambla fa baixada, del 1994, i qualsevol comparació esdevé odiosa. Tot serà que m’hagi tornat sever al llarg dels anys.

Valoració: Poc per aprofitar i moltes coses millors a fer

3/10

Advertisements

3 Respostes

  1. El seu llibre sobre el misteri de Mayerling era nul­lisssim. Hisenda devia reclamar-li molts diners i escriva amb massa pressa…

  2. És una bona interpretació, sí. Crec que li llegia a en Guillamón (sorry) que l’obra de molts autors catalans no seria tan extensa i molt més bona si no fos pel pes de les hipoteques. Esmentava en Baulenas, crec.

  3. és el que passava, en tot cas, a grans actors com Jean Gabin o Fernandel, obligats de malgastar llur talent en produccions indignes…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: