Copenhaguen (III): la rutina

La rutina, quan ningú no et mana i els encàrrecs són a mig i llarg termini, pot entomar-se deliciosament. Em llevo amb la son feta, sense sotracs fruit de malsons. Aquests dies ausculto els meus somnis i, certament, no hi trobo cap anomalia, seran coses del relax. Arribo al despatx poc després de les nou, ningú m’espera i ningú em demana res. Treballo en la presentació de la meva tesi que tindrà lloc a inicis de juliol. Veig com progressa i, tal i com preveia, aquest efecte fruit del moviment, m’anima. Dino a la danesa: entrepà i llet natural, tot a corre-cuita mentre enxampo uns rajos de sol. El dinar i sobretot l’horrorós cafè tenen en mi un efecte diürètic i digestiu sorprenent. No descarto aprimar-me. Continua llegint