Copenhaguen (III): la rutina

La rutina, quan ningú no et mana i els encàrrecs són a mig i llarg termini, pot entomar-se deliciosament. Em llevo amb la son feta, sense sotracs fruit de malsons. Aquests dies ausculto els meus somnis i, certament, no hi trobo cap anomalia, seran coses del relax. Arribo al despatx poc després de les nou, ningú m’espera i ningú em demana res. Treballo en la presentació de la meva tesi que tindrà lloc a inicis de juliol. Veig com progressa i, tal i com preveia, aquest efecte fruit del moviment, m’anima. Dino a la danesa: entrepà i llet natural, tot a corre-cuita mentre enxampo uns rajos de sol. El dinar i sobretot l’horrorós cafè tenen en mi un efecte diürètic i digestiu sorprenent. No descarto aprimar-me.

Cap a les dues ja tinc ganes de marxar, navego per internet cercant llibreries, cinemes, obres de teatre i excursions per al cap de setmana. Trobo de tot. Agafo la meva bici i me’n vaig cap el centre equivocant diverses vegades la direcció. Trobo el que busco, una nova guia de Dinamarca i torno cap el meu parc preferit: el de Frederiksberg. Per què preferit? Per què és imponent, verd, tranquil i, sobretot, perquè és el que em queda al barri on treballo i dormo. Sóc animal de poc sortir i ja he fet d’aquest terreny casa meva.

Al parc, apartat del camí de sorra, trobo el meu espai de solitud. Sobre meu volen coloms, cigonyes i uns ocells de coll verd que no identifico. Dibuixen cercles, entren al niu, passegen a tocar de la meva mà i per entre les rodes de la bicicleta. Al llac en forma de canal els ànecs suren tranquils. Escolto Moonlight Man de Nick Cave i els Bad Seeds, després poso Amy Winehouse. A prop d’una de les moltes sortides del parc, la que més m’acosta a casa meva, noies joves fan topless mentre prenen el sol. Enfilo l’avinguda transformat en ciclista. Arribo a casa, llegeixo el meu llibre mentre capturo els darrers rajos de sol que cauen sobre el jardí, escric aquest post. Més tard faré alguna cosa per sopar, escoltaré una mica més de música, llegiré una mica més i aniré a dormir. Aquesta comença a ser la meva plaent i tranquil·la rutina.

Advertisements

2 Respostes

  1. Qué delicia!

  2. Guau! Nick Cave, bon temps i liberalitat nòrdica…. Què més li podem demanar a aquesta vida! 🙂

    Bona estada, amic…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: