Bornholm (II): Amunt i avall

Guia en mà, la meva fidel companya, la meva bíblia de viatge, decideixo que avui dissabte tocarà voltar. Pujo sobre la carena de roques que segueix la línia del mar i faig passar l’estona en un prat verd que s’aixeca sobre el mar. A quarts d’onze torno a ser a Gudhjem i d’aquí a la destinació turística per excel·lència de l’illa, el castell de Hammerhus. Les imponents ruïnes de la construcció del segle XIII des de les quals els nobles de torn espremien els pagesos locals i controlaven el tràfic marítim. Quan la visita ja no dóna més de si, obro el meu Hamlet que duc a la bossa i decideixo que no pot haver millor emplaçament que aquest per llegir les aventures del fill del rei de Dinamarca.

Tant a l’illa com al castell s’hi congreguen parelles joves amb nens, turistes alemanys de mitjana edat i ancians danesos acompanyats de fills o amics. Ben dinat, faig un passeig cap a la propera Sandvig i amb un cop d’autobús em planto a l’altre punta de l’illa, a la igualment petita i bufona Svaneke. Aquest cop, com són les quatre, fa bon dia i el passeig sembla agradable, intento la nova promesa de fer catorze quilòmetres a peu fins a Gudhjem. Tanmateix, ni el camí per carretera és aquí tan plaent ni la poca travessia que puc agafar per la costa rocosa acompanya gaire. A menys de cinc quilòmetres del punt de sortida aixeco el dit novament i als pocs minuts ja sóc transportat per un agradable i jove arquitecte que ha decidit canviar la capital per l’illa en qüestió.

Em dutxo aquest cop al deliciós Hotel Jantzens, llegeixo a Shakespeare, sopo lleuger a base de les recomanacions locals, gambes i arengades i torno a l’hotel a descansar. Amb tanta dormida del dia anterior el meu cos em dóna resistència per fer un bon ús de dus pel·lícules francesa i anglesa de la televisió local. M’empasso El marit de la perruquera, entranyable, sensible, divertida; i la història de Churchill durant el govern de Chamberlain, interessant i culturitzadora. Ni pauses ni anuncis. Llegeixo unes línies i abans de dormir comprovo que, als volts de mitja nit, encara una tènue línia de llum es veu sobre l’horitzó.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: