Copenhagen (IV): vida i futbol

Aquests dies de juny la meva estada a Dinamarca coincideix amb l’Eurocopa de futbol. Ara que el temps aquí ha tornat a l’habitual per a les dates, és a dir, ara que el vent arriba del nord, fa fred, plou a intervals i el sol s’amaga darrera dels núvols, S i jo ens reunim a casa d’un dels dos per tal de mirar el futbol. Només per al partit de les sis. Quan toca a casa seva, situada en un barri no tot el recomanable que seria el meu estimat Frederiksberg, pujo a peu les cinc plantes que em separen del seu replà i m’estiro sobre una butaca amb reposapeus mentre enceto una bossa de patates, una cervesa o una pizza.

El pis de S, un respectable professor universitari de la meva edat, reprodueix l’estereotip de professor i prou dels atribuïbles a un (gran) danès com és ell. En seixanta metres quadrats s’apleguen milers de discos, CDs, DVDs i pel·lícules de video, omplint literalment cada metre quadrat habitable. Darrera de calaixos, armaris i còmodes, centenars d’exemplars, alguns sense obrir, es distribueixen ordenadament un darrera de l’altre.

S, el meu teòric amfitrió en aquest país, va desaparèixer de viatge cap a Roma el primer dimarts després de la meva arribada a Copenhaguen. Va tornar aquest dimarts, va trucar a la porta del meu despatx i em va ensenyar l’anular de la seva mà esquerra: feia una setmana que s’havia casat en secret, sense dir-ho a cap dels seus companys o amics. Vuit persones van assistir a la cerimònia. No viuen junts ni ho faran fins d’aquí a un any. Ara per ara tenen plans personals massa divergents com per fer el canvi.

Aquests dies mirem el futbol, però sobretot xerrem sobre el món acadèmic, sobre els èxits passats de la selecció danesa (pot arribar a ser molt pesat en aquest punt), sobre música, cinema o història. A cada viatge a casa seva m’emporto un DVD de cinema francès o anglès en blanc i negre que no tindré temps de mirar. El primer dia em va deixar una de les trenta i escaig gravacions diferents que té de la simfonia núm.8 de Bruckner. A vegades, penso que sense saber-ho sóc el seu millor amic. D’altres, que aquest és el tipus d’amistat que demana el meu estereotip de professor danès. D’altres, que potser ell és la meva còpia més extremada i antisocial: el que hagués estat de mi en cas que jo hagués nascut en aquest país, amb estius que recorden els nostres novembres.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: