Elsinore i Lousiana

Aquest dissabte al matí he decidit sortir de Copenhagen i enfilar costa a munt per Zealand, la principal de les illes de Dinamarca i que, de fet, gairebé podria entendre’s com la continuació de la part peninsular del país formada per Jutlàndia i l’illa de Funen. El trajecte del dia, un recorregut breu amb tren d’uns cinquanta minuts des de la capital, té dos punts d’interès: el castell de Helsingør (Elsinore), sobre el qual es va inspirar Shakespeare per escriure Hamlet; i el museu de Louisiana, situada entre aquesta darrera població i Copenhagen, i un dels més bells museus d’art modern del país.

Per bé que els darrers dies m´han ofert una irritant mostra del que cal entendre per un juny nòrdic – sol i temperatura primaveral acompanyats de manera sobtada per núvols, vent fred i ruixats – el matí de dissabte comença amb un bon dia que puja l’ànim. En una gairebé perfecta transició entre metro i tren arribo a la septentrional Elsinore. És aquesta una ciutat que, de bon matí, transmet una reconfortant energia positiva. Parelles amb fills que passegen pels carrers comercials, ancians que baden aquí i allà i algun local en samarreta i pantalons curts que pretén fer-me creure que no estem a prop dels quinze graus.

Després d’una breu passejada arribo al Castell de Kronborg, un gran invent del rei danès Èric de Pomerània que, l’any 1420, va veure com podia construir en aquest indret una fortalesa per cobrar taxes als vaixells que passaven en l’estreta franja d’aigua que, en aquest punt, separa Dinamarca de Suècia. Una bona idea per enriquir-se i construir de pas una notable fortificació adornada de masmorres inquietants, una capella luterana, els seus quadres celebrant les victòries militars sobre els suecs i una impressionant sala de ball de setanta metre per dotze. Aquí hi van viure els reis danesos fins entrat el segle XVIII. Als seus peus, l’estàtua del gegant viking Holger el Danès que segons la llegenda s’aixecarà el dia que aquest país es vegi amenaçat per un gran perill. Sembla ser però que, del 1940 al 1945, ningú no el va avisar de res.

Feta la visita, passejo pel centre de la vil·la. Tota ella plena ara de visitants suecs carregats de llaunes de cervesa i alcohol que transportaran en ferry cap el seu país. Talment com fèiem nosaltres amb la mantega i el tabac d’Andorra. Dino en un lloc entranyable recomanat per la guia i agafo el primer tren que em duu cap a Humlebæk i cap a l’exposició sobre Cezanne i Giacometti, els innovadors artistes de finals del XIX i inicis del XX. Allà em trobo amb Jonas, de la universitat on m’hi estic, la seva dona i els seus dos fills que per manca de capacitat física, no pas de voluntat, m’engeguen tot sol a veure bona part de l’exposició.

De Louisiana m’enduré sobretot el seu meravellós emplaçament sobre el mar, la bellesa de la seva construcció a ran de terra, la claredat dels seus grans finestrals i la deliciosa terrassa envoltada d’exuberant natura. Al vespre, amb l’excusa del futbol, em conviden a sopar a casa seva. Faig vida de família amb ells, xerrem sobre Barcelona, viatges i sobre el festival de Roskilde i, tocades les deu, començo a passejar cap a casa. Encara em quedaran forces i ganes per veure un parell d’hores de The sorrow and the pity. Un fantàstic documental sobre el col·laboracionisme francès rodat a finals dels seixanta.

Anuncis

Una resposta

  1. Que maco!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: