Copenhaguen (V): El temps i el caràcter

Ahir llegia que Copenhaguen ha esta escollida la primera ciutat d’Europa per viure-hi. Madrid sortia la dotzena i Barcelona la catorzena. Qui ha fet la selecció? Una revista britànica que reproduïa un mitjà anglòfon local. Diu molt del caràcter dels danesos el fet que un parell de pàgines més endavant apareixia un article breu prenent-se la classificació a broma. Amb aquest clima, deia, qui es pot prendre seriosament aquest primer lloc?

Així és. Copenhaguen ho tindria tot per ser una ciutat ideal però li falta el temps. Té ciutadans educats, carrers amples, poc trànsit (comparativament), un saludable costum d’anar en bici. La gent és tranquil·la, reposada. Tenen uns parcs fabulosos: verds, amb canals i ponts i arbres de quaranta metres que et fan creure per un moment que ets en mig d’un bosc. Tanmateix, des de fa dues setmanes el temps és inexorablement gris.

Una de les coses que he après, i no puc dir que gaire divertides, és que quan la predicció meteorològica parla d’un 20% de possibilitats de pluja, cal prendre-s’ho literalment. De cada cinc hores, en una plourà. No cal que sigui molta estona, poden ser vint minuts de pluja fina i ininterrompuda que no et deixen xop però sí, d’enxampar-te, notablement mullat. Per això no pot ser Copenhaguen la millor ciutat europea: perquè som a juny i no hi ha dret que no pugui veure el sol ni gaudir dels parcs ni de la meva fabulosa bicicleta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: