Article a Expansión-Catalunya

Aquest article meu va aparèixer ahir amb el títol: L’ètica del treball dels joves.

En l’aeroport de Dubrovnik, mentre esperem un vol que trigarà vuit hores a sortir, tinc temps per parlar amb una companya de desgràcia. Una dona de mitjana edat, propietària durant molts anys d’un gimnàs, que fa poc va deixar enrere la seva experiència empresarial i que ara fa d’entrenadora personal per a gent de nivell adquisitiu alt. En un moment d’intimitat em confessa que es va quedar descansada el dia que va deixar de tenir persones al càrrec. La gent jove, no saps com és, em diu. Curiosament, una diagnosi que els darrers temps acostumo a sentir amb creixent assiduïtat.

En altres circumstàncies, en reunions amb empresaris petits i mitjans, he tingut l’oportunitat d’escoltar si fa no fa el mateix. Falta ètica del treball, manca compromís, vocació i fidelitat per l’empresa. Quan la gent jove es cansa, diuen, se’n va. I efectivament, si fem ús d’una sociologia epidèrmica aquesta sembla ser la realitat. Ara bé, del que no sé si som conscients tots plegats és de l’impacte de salaris de mil euros sobre les expectatives laborals dels joves. Del pes d’un lloguer de quinze euros el metre quadrat sobre les seves aspiracions. De les mancances institucionals d’un estat que encara ara equipara tenir fills a la possessió de béns de luxe. O del que demanem a un jove en hores d’abnegació i de renúncia familiar per considerar-lo exitós professionalment.

Benjamin Franklin en el seu llibre Consells a un jove comerciant, el 1748, va deixar escrit que el temps de lleure d’un jove aplicat és el temps per fer alguna cosa útil. També ens va regalar la coneguda sentència: el temps és diner. D’aquí es deriva, recordem-ho, una gran part de l’ètica del capitalisme sobre la qual va escriure Weber fa més de vuitanta anys i sobre la que s’han bastit els nostres models de gestió de l’empresa. Una ètica basada en la lleialtat, el compromís personal i una mena de relació paternofilial exemplificada a casa nostra per les colònies tèxtils del Llobregat. Aquesta és l’ètica del treball que molts empresaris troben a faltar.

En l’altre extrem, J.C. Beck i M. Wade autors de The kids are alright, fan un retrat ben diferent de la nostra joventut. Avui en dia tenim al davant joves constructius, resistents al fracàs, associatius, amb menys paciència cap a l’autoritat i per tant cercadors permanents de noves oportunitats. Sens dubte escèptics, autònoms i amb la idea que les relacions laborals es basen en relacions de confiança i benefici mutu. Així doncs, el problema no el tenen els joves, el problema el tenim nosaltres en la mesura que no aconseguim comprendre què els mou i com motivar-los. Els temps, sens dubte, han canviat. Ara toca interpretar el present i convertir el que sabem en incentius per atraure i fidelitzar els joves. L’alternativa serà continuar sorprenent-nos de com de tossuda és la realitat que ens envolta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: