Copenhaguen (VI): Un dia normal

Anys enrere vaig llegir un llibre de Norbert Bilbeny que es deia Un somni americà. Es tractava de la seva estada, en cent trenta pàgines, com a professor visitant a la universitat de Berkeley. Val a dir que el llibre, en el seu moment, em va semblar una invitació a l’hedonisme i a les bondats de la vida professoral. Quan vaig veure pocs mesos després a Bilbeny assistir a la defensa d’una tesi acompanyat d’una estudiant de vint-i-pocs anys i portentoses mitges, la meva imatge d’ell es va reforçar, es va fer més nítida. Doncs bé, res de tot això està sent la meva vida aquí a Copenhaguen.

Un dia de cada dia em llevo cap a les 8. Corro amb la mà la cortina i miro el temps que fa: invariablement nuvolat però amb breus estones de sol fred. Em dutxo sense música ni ràdio, encenc el televisor i deixo les notícies de la BBC internacional que aquests dies parlen del preu del petroli i de les inundacions als EUA. Després d’un te amb galetes i una mica de pa amb formatge davant de les notícies, cap a les 9, em poso amb les meves lectures. Dedico una hora i mitja a llegir articles especialitzats que només poden tenir interès per a individus com jo capaços d’emocionar-se amb coses ben rares.

 

Quan la posició, de tant d’estar al sofà ja m’incomoda, agafo la bicicleta per anar a l’oficina. Allà obro el correu, responc a un i l’altre, miro les notícies, miro les estadístiques del bloc, llegeixo els articles de la secció de diàleg de l’Avui i, si estic de sort, transcric les notes que en forma de cops d’inspiració m’han aportat les lectures del matí. Aleshores preparo les presentacions que tinc pendents de fer a la tornada i els articles que tinc entre mans. Abans de l’una vaig a “la cantina” aplego carns, acompanyaments, pastes i amanides en un únic plat, el faig pesar i pujo a la meva planta a compartir el dinar amb algú.

En acabat escric alguna cosa, comprovo quant he avançat al llarg del dia, em desespero i surto cap a casa quan som al voltant de les cinc. Passo pel supermercat, agafo llet, patates i algun altre requeriment gastronòmic i abans de les sis jec novament al sofà. Aquí la rutina es desplega en diferents possibilitats: escriure algun post, llegir una mica més algun llibre acadèmic, preparar algun sopar ràpid i fer temps fins al partit de futbol el qual acostumo a veure amb el meu amfitrió danès. Passades les onze poso algun DVD a l’aparell o llegeixo una mica de literatura fins que els peus glaçats i el cansament s’apoderen de mi. Agafo l’antifaç, me’l poso i apago la llum. Mai trigo més de cinc minuts en adormir-me. Quelcom que no és habitual lluny d’aquí.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: