Copenhaguen (VII): Christiania

A les tres i cinc minuts, cinc minuts doncs per sobre de l’hora i amb la certesa d’estar a Dinamarca i per tant haver fet tard, arribem a l’entrada de Christiania. En una mena de porxo destartalat, a prop d’un grup de joves amb la ropa esqueixada, murs plens de graffiti i construccions apedaçades, s’apleguen velletes daneses i turistes estrangers per seguir la visita guiada. Un home prim en edat de jubilació, americana folgada, samarreta vermella i camisa sense planxar deixa la bici, reuneix el grup de set o vuit estrangers i comença a passejar-nos per l’Estat Lliure de Christiania.

Christiania va ser fundada per un grup de hippies, als anys setanta. Uns edificis militars abandonats van servir per procedir a una ocupació que ja dura vora de quaranta anys. Aquí, un miler d’antics pioners, descendents d’aquests i nouvinguts s’apleguen en un experiment anarco-comunitari on s’hi estableixen normes, impostos, sistemes de presa de decisió política; es porten botigues, espais de lleure, sistemes de manteniment d’instal·lacions, tallers per a artistes o llars d’infants. El nostre guia que ve i va de Christiania fins a la seva finca a Andalusia ens explica els motius per viure aquí: la vida és més fàcil, el ritme és més assossegat, la llibertat és més gran.

Sens dubte, diu, han tingut problemes amb els traficants de drogues dures que durant un temps van venir a fer negoci aquí. També amb els aprofitats que es beneficiaven de la comunitat sense donar res a canvi. Ara, aquestes setmanes, han de prendre una decisió que els arriba imposada per part del govern conservador, gairebé feixista, diu, que els està obligant a enderrocar, rehabilitar,construir i, per damunt de tot, regularitzar la seva situació. La gent de Christiania està dividida en tres parts: a favor, en contra i indiferents a la proposta. Jo, en un cert moment li pregunto qui manté els seus pobladors sense recursos o qui proveeix d’educació als nens que surten de les llars d’infants. L’estat s’encarrega, respon.

 

Al vespre, en un bell contrast respecte la nostra excursió de la tarda, anem amb els meus amfitrions al parc de Tívoli: a passejar entre fonts, atraccions, restaurants i botigues. Pugem a la muntanya russa, prenem una cervesa, escoltem un imitador de Sinatra i anem a dormir quan és mitja nit.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: