Article a L’Avui

Aquest article va sortir ahir amb el títol Les relacions laborals. Faltava afegir-li dues paraules més que no van arribar a aparèixer: del futur. Coses de la maquetació, suposo.

Les dades d’atur de maig no ens poden passar per alt. En un mes, a Catalunya, l’atur s’ha incrementat un 25%. Sis mil aturats més han situat la xifra total per sobre dels 300.000. En aquest context, el preu del petroli continua pujant i amenaça de superar, segons els experts, els dos-cents dòlars. D’aquí en traiem les vagues protagonitzades els darrers dies pels afectats més directes. Paral·lelament, la confiança dels consumidors cau sota mínims i, com era de suposar, fa que l’engranatge productiu s’alenteixi. Després d’anys de confondre especulació amb creixement, d’enriquir-nos a base de fer bullir l’olla, ens arriben les conseqüències. Mentrestant la por als nous monstres econòmics de l’est, Xina i Índia, es comença a estendre. La inflació de les matèries primeres i els recursos energètics són només la primera mostra.

TANMATEIX, AQUESTA FRENADA DE L’ECONOMIA serà diferent de la d’una dècada enrere i afectarà els treballadors d’una manera igualment diferent. La tensió constant entre protecció i flexibilitat que dominava fins fa ben poc les relacions entre treballador i empresa, es resol d’una manera impensable fa tot just uns anys. Al parer de la Comissió Europea es tracta d’aplicar més protecció i més flexibilitat. És la coneguda recepta de la flexiseguretat, filla dels canvis organitzatius, econòmics i legislatius dels noranta. També, la reposta davant l’increment de les amenaces competitives sobre el model social i econòmic europeu. En aquest context, una de les millors descripcions que conec d’aquest nou marc de relacions laborals que es dibuixa m’arriba per part del professor i col·lega Ferran Macipe.

AL SEU PARER HI HA SIS SÍNDROMES que caracteritzen aquest nou model, cadascuna personalitzada en un nom específic i força autoexplicatiu. La nova cultura del treball a l’empresa del segle XXI patirà la síndrome Enric VIII, famós per la quantitat d’esposes i la velocitat amb què en prescindia. Som davant la fi del compromís i de les relacions laborals de llarga durada. Un segon símptoma ens duria cap a la síndrome Plurilópez, el famós personatge de còmic dels setantes que havia de sobreviure fent les més diverses feines. Avança la redefinició constant de tasques i l’anomenada especialització flexible.

EL NOSTRE PACIENT TAMBÉ PATIRÀ de la síndrome Erasme de Rotterdam, l’erudit renaixentista. Som abocats a la necessitat de formar-nos durant tota la vida, ens vingui de gust o no fer-ho. Una nova patologia, la síndrome Xahrazad. El personatge de les Mil i una nits que havia d’explicar un conte cada nit al sultà per evitar ser eliminada. La incertesa productiva es tradueix en erosió del futur laboral: individualització, treball per objectius i incertesa també per al treballador. Dues darreres síndromes: la síndrome Grönholm, caracteritzada per la voluntat de generar treball en equip alhora que es potencia la competència entre els membres. I, finalment, la síndrome Som més que un club. L’esforç per part de l’empresa de conferir identitat i valors comuns a un grup de treballadors precàriament units.

CAP AQUÍ ANEM, CAP AL QUE EL SOCIÒLEG Richard Sennet en diu la corrosió del caràcter filla del nou capitalisme. Si agafem altres noms eminents com Bauman o Beck, podríem més aviat pensar que aquestes són les conseqüències inevitables d’un model de societat, el nostre, que avança cada cop més cap a responsabilitzar els individus del seu propi destí. El més important: tot això s’esdevé al marge del que els individus i fins i tot els Estats vulguin i tot sovint puguin arribar a fer. Si hem de posar les esperances en algun lloc, tal com estan les coses, faríem bé posant-les en nosaltres mateixos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: