Copenhaguen (i IX): a tall de comiat

Ja ha arribat l’hora i val a dir que me n’alegro. Trobo a faltar Barcelona, la Mili, la rutina, el pis, el temps. Fins i tot l’enganxosa calor abans que no pas aquest temps inaguantable. Un mes fora, en aquestes circumstàncies, és una experiència suficient i la meva agenda propera ja està carregada de prou viatges. M’esperen Sudàfrica, EEUU, Berlín. Bo que vaig eliminar Mèxic DF perquè la llista ja seria opressiva. Deixo Copenhaguen amb la seva gent silenciosa, els carrers poc concorreguts, els eficients i desapareguts companys d’universitat, les diligents atencions dels meus amfitrions Steen i Jonas. La casa de Frederiksberg. Amb la bici ja de tornada a la botiga i els 500Kr de dipòsit a la butxaca. Cansat de patir núvols, fred i pluja en totes les formes que la natura ha concebut per a ella.

Ho vaig veure clar la primera setmana de ser aquí, amb sol i més de vint graus permanentment situats sobre nostre. Aleshores les noies prenien la forma de  vikingues esplendoroses, estirades, primes, totes en bicicleta, amb ulleres de sol o corrent pel parc de Frederiksberg. Ara les daneses m’arriben no tan perfectament estilitzades sota el cisell de Breker, no tan àries, no tan perfectes. N’hi trobes de grasses, de deixades, de morenes, amb vel i fins i tot embolcallades en saris immensos. Fins i tot diria que no són tan simpàtiques.

Aquest darrer dia l’he dedicat a passejar pel centre, a reflexionar sobre les vegades que la panxa, deshabituada a aquests àpats migrats i incomprensibles, a aquests horaris indecents, es queixava prodigant-se ens sons i planys. Crec que aquests dies han estat els que pitjor m’he alimentat. I pitjor he dormit. Capficat ja per l’agenda que m’espera a partir de dilluns. Sí, ha tocat l’hora de tornar a casa. Ja seran el temps i la memòria els que s’encarregaran d’endreçar els records, d’abellir-los i deixar-lo llestos per fer-ne un ús apropiat en el futur. Així va la cosa i ens en aprofitarem tot el que poguem. Gran país aquest de Dinamarca, gran experiència, però és hora de tornar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: