“The specialist” (1999)

The Specialist, de Marcy Dermansky, és un documental fet a partir de les més de 300 hores de gravació del judici a Eichmann. El responsable logístic de l’extermini jueu fou segrestat pels serveis secrets israelians a Buenos Aires, l’any 1960, i contravenint qualsevol respecte a la sobirania argentina dut a Israel, on fou sotmès a judici i finament condemnat a mort. La filòsofa Hannah Arendt, corresponsal del New York Times, alemanya jueva que fugí d’un camp de concentració francès poc abans de l’entrada dels alemanys a França, fa referència a les febleses procedimentals d’un judici que tingué més de venjança que no pas de justícia.

 

Tanmateix, el documental, inspirat per l’obra d’Arendt, Eichmann a Jerusalem, i editat al marge de qualsevol veu en off, ens permet acostar-nos al personatge de l’exterminador que donà lloc a la teoria de la banalitat del mal. Efectivament, Eichmann fou un funcionari impecable, un obsedit dels números, els procediments, i les regles. Sembla ser que Eichmann, responsable dels trasllats de jueus, primer cap a l’emigració, més tard cap a l’extermini, fou després de la guerra un home en pau amb ell mateix. Ell només havia estat una baula de la cadena. No s’encarregava de l’extermini, només del transport.

 

D’Eichmann sorprèn la seva diligencia, la meticulositat i la precisió de les respostes ràpides a les qüestions plantejades pel fiscal o el jutge. Sempre posant-se en peu per respondre, sempre respectuós, armat de dades i documents per sostenir la seva defensa. Fou responsable de l’extermini dels jueus? Sóc un fill dels terribles anys que vam viure, no podia fer res, vaig intentar deixar la feina però el general Müller, el seu cap SS, em respongué que el soldat del front no escollia el seu destí. Però vostè va visitar els camps personalment? Quatre vegades: vaig visitar les darreres fases de la matança de jueus a Minsk, l’extermini amb gas a Auschwitz (…) La meva feina acabava amb els pertinents informes adreçats als meus superiors. Se’n sent culpable? Mmm… des d’un punt de vista humà sí però jo només obeïa ordre, jo…

 

 

Tampoc hi surten ben parats els mateixos jueus, les autoritats dels Judenrats de tota Europa. Encarregats primer de comptabilitzar els seus membres, per tal de facilitar l’emigració cap a l’est. Després, quan ja era coneguda la veritat, encarregats de lliurar periòdicament un nombre precís de nens, dones, homes o ancians. Sempre per prevenir un mal major, mal que els responsables van acabar patint en pròpia carn quan els ghettos van ser netejats a cop de transport enviat per Eichmann. El documental ens deixa veure plors, suors, crits del públic contra els rabins responsables, anècdotes com la del jueu francès encarregat de facilitar el lliurament de milers de nens proporcionats per la policia de Vichy. La manca d’un protocol per aquests casos va fer que els nens passessin vuit dies tancats en els vagons abans de saber quina seria la seva destinació. El jutge aguanta la tensió, el fiscal aixeca la veu, Eichmann només torça els llavis.

Advertisements

2 Respostes

  1. Em podries dir on i com trobar-ho. Acabades “Les Benignes”, estic llegint “Eichman a Jerusalem” i m’agradaria veure aquest documental.

  2. La resposta senzilla seria a amazon (que són bons i ràpids i no acostumen a fallar). Jo només puc dir-te que en el meu cas me’l va passar en DVD un amic danès.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: