A per ells, oé

Si per una cosa no volia que guanyés Espanya era per estalviar-me l’onejar de banderes espanyoles, algunes amb l’àliga, pels carrers de Catalunya. He de confessar que jo també vaig vibrar amb els meus tretze anyets amb la victòria d’Espanya sobre Malta per 13 a 1. O era per 14? Tant se val. La gent despolititzada, aliena a conflictes lingüístics o històrics, o directament castellanoparlant, és comprensible que celebri la victòria d’Espanya com qui celebra les Festes de Gràcia, llença coets per Sant Joan o s’apunta a la rua de la Mercè o les celebracions del Barça. El desig de celebració en estat pur, no cal dir-ho, té un gran poder d’arrossegament. Continua llegint