A per ells, oé

Si per una cosa no volia que guanyés Espanya era per estalviar-me l’onejar de banderes espanyoles, algunes amb l’àliga, pels carrers de Catalunya. He de confessar que jo també vaig vibrar amb els meus tretze anyets amb la victòria d’Espanya sobre Malta per 13 a 1. O era per 14? Tant se val. La gent despolititzada, aliena a conflictes lingüístics o històrics, o directament castellanoparlant, és comprensible que celebri la victòria d’Espanya com qui celebra les Festes de Gràcia, llença coets per Sant Joan o s’apunta a la rua de la Mercè o les celebracions del Barça. El desig de celebració en estat pur, no cal dir-ho, té un gran poder d’arrossegament.

El que succeeix és que aquesta celebració espanyola a la Pça dels Països catalans de Girona, a la Pça Espanya de Barcelona, a Sabadell, Mataró o Lleida, arriba en ple procés de desplegament de patriotisme desacomplexat. Una herència del Sr.Aznar i la seva bandera no nacionalista de la Pça Colón de Madrid. Enfortiment que obra i gràcia de la caverna, els cavernaris, o els quintacolumnistes nostrats, es produeix de la mà d’un replegament del nacionalisme català a posicions defensives. A hores d’ara, deixem-ho clar, els catalans davant del gran Poder, el de veritat, l’espanyol sempre surten perdedors: ni Estatut, ni seleccions, ni finançament ni si ens descuidem immersió lingüística.

Diguem-ho sense embuts: aquest onejar de banderes espanyoles pels carrers de Catalunya arriba en mig de la total, fantàstica, fabulosa absència de lideratge polític a casa nostra. Qui ha de proveir-nos d’aquesta defensa de la identitat, dels drets i voluntats del nostre país? En primer lloc el President de la Generalitat i tot seguit el seu govern. Gràcies a la mediocritat, la misèria intel·lectual, política i nacional dels nostres més alts representants, el nacionalisme català a hores d’ara ja no ven. Amb un Montilla que fuig de les càmeres, que va saber que era ser català el dia que el PSOE el va fer President, amb un Carod que ja té prou feines a casa seva, i amb una oposició que malda per sobreviure: el nacionalisme perd poder de convocatòria a marxes forçades.

En aquestes circumstàncies, el catalanisme ha d’aixecar la veu, refermar-se i defensar l’hegemonia que va perdre fa cinc anys a les urnes. D’entrada, ja comprovem els costos d’aquest revers nacional a Catalunya: si ara un 25% dels escolars han decidit que el català no els interessa, a aquest ritme, aviat ens cridaran l’atenció per tal de penjar una senyera al balcó. O canviem radicalment les tornes, o fem fora els inútils que ara ens governen, particularitzant en aquesta mitjania que es diu Montilla, o ja ens podem oblidar de fer política i dedicar-nos a salvar la llengua en els casals de barri i les associacions de veïns.

Anuncis

5 Respostes

  1. Totalment d’acord amb tu. Malgrat tot, permete’m: els catalans som tan mesells que necessitem garrotades a dojo per reaccionar. I em sembla que les hem rebudes. Fins i tot els nostres polítics mediocres (sóc generós amb ells) ho estan veient, i poc a poc, es comencen a moure…

  2. Miem-nos-ho des del bon costat. Que després de 300 anys d’ocupació encara existim és un miracle

  3. doncs q vos q’et diga… a mi ja em sembla bé q els catalans és deixin de rancúnies i obsessions nacionalistes q no porten enlloc en la societat actual, q procura integrar pobles i cultures… és clar q sortim perdedors amb aquesta actitut antagonista…
    estimar la terra, ser català, no és incompatible amb ser castellà i europeu xiquets!

  4. Gràcies pels vostres comentaris, tot i que no em consolen gaire: de pals ja n’hem rebut i força i em pregunto si la nostra capacitat d’assumir-los és infinita.

    Per altra banda, Ricard, jo crec que l’escomesa actual: de dissolució cultural, no ens permet continuar somrient i posar bona cara.

    L’alternativa és la que planteja en Loxai: oblidar-nos de tot, ser catalans i europeus i, com ell diu, lliurar-nos en cos i ànima a la castellanització mental i cultural definitiva . Si algú no ho atura (i no veig qui) estem en camí.

  5. Si perdem l’autobús, que sigui corrent per agafar-lo…el dia que deixem de córrer, estem morts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: