Doctorar-se

La cerimònia de nomenament de doctor és el colofó a un procés feixuc, lent, que passa per la redacció d’una tesi i el seu registre en forma de combat despietat amb la burocràcia universitària. Avui ha estat un dia important, per a mi, en a mesura que he obtingut aquest anhelat títol doctoral. Tres anys després de començar a escriure, rumiar i fer recerca sobre un tema que interessa a ben poca gent, he tingut l’oportunitat de posar uns quants escrits junts, embolcallar-los amb una introducció i una conclusió i sis mesos més tard, fer-ne la defensa.

Com sovint succeeix amb les tradicions, amb el temps es marceixen, es difuminen i acaben donant lloc a una versió edulcorada del que aquestes van arribar a ser. Fixem-nos en el ritual del matrimoni, en el pas de l’adolescent a l’edat adulta i observem la seva evolució al llarg del temps. O analitzem el procés que et duu a rebre el títol de doctor, posem, per l’especialitat de sociologia. La redacció d’una tesi anys enrere implicava una dedicació llarga i tediosa, el consum de tones de literatura acadèmica i l’elaboració d’un text del gruix de les pàgines grogues. Avui en dia el procés pot ser retallat per totes bandes i difuminat tant en el procés com en el resultat. El que no canvia és la rellevància de la grandària de l’arbre que et dóna ombra; del padrí que t’acull, et promou i et deixa en mans d’una altra gent, anomenada tribunal de tesi. Els quals, com tot sovint és el cas, acostumen a deure-li favors a l’anterior.

El que roman igual és la teatralització de la cerimònia: el doctorand maldant per tapar els forats d’una tesi feble, per demostrar que s’ha llegit tot el que diu que s’ha llegit, per fer veure que domina el seu camp. Després ve el ritual dels membres del tribunal fent veure que s’han llegit la tesi, tractant ( i a vegades aconseguint) demostrar que són més llestos que tu, que en saben més. Per la banda del doctorand, arriba el torn de rèpliques en el que respon el que vol. Si, com és el cas, la cosa ha trigat a començar, en dos minuts de deliberació pots tenir la nota cum laude, els aplaudiments i les encaixades. En aquest país les notes valen ben poc, es prodiguen amb una llibertat que farien envermellir als tribunals d’altres països. La part final del ritual és convidar a tothom a dinar a un bon restaurant. En el meu cas la factura puja a 445€. Més encaixades i felicitacions i cap a casa. Es tanca la barraca.

Anuncis

5 Respostes

  1. Felicitats, doctor. El seguirem llegint.

  2. Segur que la tesi del doctorand no era tan feble com diu.

    Felicitats, Doc!

  3. enhorabona tu mereixes, petons

  4. Moltes felicitacions.

    Això de les tesi doctorals ha anat canviant molt al llarg del temps. Jo he hagut de consultar-ne algunes del segle XVIII i, la majoria d’elles no tenien més de 50 pàgines. Ara, si no n’escrius 300 com a mínim sembla que no diguis res.

    Cal invitar a dinar al Tribunal? Això no ho sabia!!

  5. Gràcies per les felicitacions a tots. M’he quedat tranquil, aquesta és la veritat. La tesi potser no era tan feble però per a gent de l’antiga escola, esperaven una altra cosa.

    T’agraeixo els comentaris Ferran, no tenia ni idea d’això de les tesis de 50 pàgs. Per al cas de la UB i sociologia, és clar que cal convidar: és una disciplina que acostuma a tractar de cultures, valors i la importància de les tradicions.

    😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: