Un exercici sociolingüístic

Els catalans, d’una manera particular els separatistes irredempts, els sobiranistes, i particularment els pessimistes, som força donats als estudis sociolingüístics. I, és clar, per molt llegit que siguis, per molt que segueixis aquest tema, per molt que t’esforcis a seguir els diaris per subratllar tendències i adelantar conflictes, dificilment aconsegueixes fer una troballa important. Avui però, n’he tingut una. Darrerament sempre cito fent conya aquests apologetes de la llengua que per no voler veure el que és obvi freguen el ridícul. Dos grans moments recents del català: Eliseu Climent a la contraportada de LV dient ara fa uns mesos que la salut del català a València (sic) és excel·lent. Suposo que la de l’esperant deu ser notable i l’aranès un bo alt. Per l’altra banda, el secretari de política lingüística Miquel Pueyo dient que el català està bé, que l’únic problema el té l’ús social. El seu problema és que viuen instal·lats en la propaganda.

Bé, la meva troballa d’avui ha estat comprovar que el que ens diferencia a catalans castellanoparlants i a catalanoparlants és la capacitat de resistència del nostre impuls monolíngüe. Una cambrera del menjador universitari, a còpia d’insistir-hi acaba demostrant que no només parla català sinó que ho pot fer amb total correcció. El mateix succeeix quan la cap de premsa de la institució, castellanoparlant i pedra lingüística dura d’esquerdar, és reemplaçada per un ex-cap de premsa de CiU: per art de màgia les assistentes renuents demostren un domini de la llengua fabriana notable. Avui en dia, procés de selecció en el qual he de contractar una noia de vint-i-tres anys per a una plaça de becària. Després de dos primers minuts tensos en els que la noia respon breument les meves preguntes en castellà, passa a fer-ho en un català absolutament normatiu.

Com diu avui Joan Badia al diari, el català és identificat com la llengua de l’educació, la repressió i la burocràcia. Cosa de la poca memòria vital dels més joves però a còpia d’insistir-hi. Tanmateix, pots aconseguir trencar la tendència i revertir-la en el contacte directe (aquest fabulós 25% d’estudiants blindats contra el català). Greus problemes per a la llengua, greu batalla la que els nostres dirigents no poden/no saber lliurar però avui, tot constatant els petits triomfs de la perseverància, me n’aniré al llit més animat. Un altre món lingüístic és possible.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: