Sud-àfrica (I): una arribada accidentada

La calor enganxosa d’aquests dies a Barcelona ha ajudat a que dormís poc i malament. Sortides nocturnes, feines diverses acumulades i el desig de deixar a tothom content han fet que arribés a l’aeroport en un estat físic precari. Quantes nits puc passar dormint poc i rendint intel·lectualment d’una manera apreciable? No ho sé però cada cop em reconec més cansat i amb menys memòria. Sigui com sigui, a les 3.30 de la matinada de diumenge sóc al Prat com un sol home, fent cua davant el mostrador de KLM darrera d’un equip d’adolescents noruegues que vindrien de guanyar algun campionat.

El vol Barcelona – Amsterdam – Ciutat del Cap s’ha traduït en un primer avió a les 6’00, hora d’arribada 8’25, un nou enlairament a les 10’00 i un aterratge definitiu a les 21’45. Divuit hores en dança amb aquell característic estat d’embriaguesa producte del cansament, la incomoditat dels avions i les cadires de respatller recte dels aeroports. Tot plegat un estat ben poc agradable com per poder dedicar-te a activitats d’esforç mental com les que estaven previstes. En aterrar, un nou contratemps: la meva maleta, juntament amb la de quaranta passatgers més, s’ha quedat a l’aeroport de Shiphol. Vaja. Almenys l’ordinador, apunts i maquinari electrònic divers viatjaven amb mi. La reclamació m’ha exigit una hora més de desgast físic i mental però abans de les 23’00 he aconseguit entrar a l’habitació de l’hotel.

De bon matí, he pogut apreciar la bellesa de la vista de Ciutat del Cap des de la planta 26. La meva habitació, molt correcta, tipus executiu, la mateixa que trobaries a qualsevol part del planeta, gaudeix d’unes vistes espectaculars sobre la badia i la muntanya que envolta la ciutat. Després d’un esmorzar lleuger he sortit al carrer a proveir-me de gènere que espero KLM acabi pagant: uns pantalons de pijama, roba interior, camisa i jersei per un preu mòdic i en menys de vint minuts. Després he passejat pel City Bowl, el centre històric: farcit de comerços, llibreries de vell i botigues d’antiguitat on el preu de l’euro juga al meu favor.

Ciutat del cap m’ha donat una sensació d’hospitalitat curiosa: la gent sembla amable, el tracte dels nadius agradable i els carrers prou polits i occidentals com per, almenys en aquesta part on em situo, recordar-me els de Manhattan. Entrar a la catedral de St.George i observar les làpides dels soldats morts m’ha transportat a l’expansió imperial britànica a aquestes terres, anys abans de que s’enfrontessin amb desigual fortuna als colonitzadors anteriors, els afrikaaners. Com sempre en països que han estat sotmesos al jou colonitzador sobta trobar una immensa munió de gent de color pels carrers i atenent-te en les botigues mentre els que gaudeixen de l’espectacle consumista i gastronòmic acostumen a ser blancs.

Per acabar el dia, des de les dotze del migdia i fins ara, l’agenda m’ha obligat a quedar-me a l’habitació treballant i donant-li voltes a quina mena de vida és aquesta que demana posar Ciutat del Cap com a escenari de la meva feina d’oficinista. Demà comença el congrés.

Advertisements

2 Respostes

  1. Intenta D-E-S-C-O-N-E-C-T-A-R.

  2. Aprofita, es un lloc especial que pocs poden coneixer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: